Setembre estressant

Ahir vaig tornar a la feina. He estat quasi un any sense fer de mestra , primer un parell de mesos de baixa a la recta final de l’embaràs i després quasi nou mesos fent de mare a jornada complerta.

Des que vaig acabar la carrera de magisteri mai havia estat tant de temps sense treballar i en el fons ho trobava a faltar. He demanat reducció d’ un terç de la jornada , així que em tocarà fer vint hores a l’escola : 15 amb nens i 5 de reunions, preparació de classe etc.. Això em permetrà treballar només els matins i poder estar per la nena a les tardes. La Laia començarà a anar a la llar d’ infants d’aquí a 15 dies, així que aquestes dues setmanes amb la nena ens ho fem com podem , fent equilibris d’ horaris entre el seu pare , jo i la fantàstica i imprescindible ajuda dels meus pares, que tot i no viure al costat de casa, fan el que poden per fer una mica de comodí quan els horaris no ens permeten estar per la nena.

Aquest mes serà una mica estressant per a tots. Encara no tenim del tot clar quins horaris podrà fer la nena , com farà l’adaptació , i sobretot , com ens ho podrem fer aquests dies per anar-la a recollir i portar. També em fa patir com s’adaptarà la Laia a l’escola bressol. Fa un mes us hagués dit que cap problema perquè és una nena molt oberta que fa bona cara a tothom i és molt sociable , però fa un parell de setmanes la cosa ha canviat una mica i ja no ho tinc tant clar si s’adaptarà amb facilitat o li costarà més.

Puntualment ha començat a manifestar tot de signes de la temuda “ansietat de separació” o “crisi dels vuit mesos”. Vol estar molt més amb mi , quan la deixo a l’àrea de jocs , o marxo del seu davant , encara que sigui per uns moments es posa a plorar però d’ una manera que no havia fet abans , un plor molt més sentit , de por , de rebequeria, tot barrejat.També ha començat a plorar quan algú que noi li es prou conegut se li acosta a dir-li coses. Es fa difícil perquè d’ una banda tens l’ impuls d’agafar-la a coll tot el dia i que estigui tranquil.la . D’altra banda penso que això tampoc és bo i ella ha d’anar veient que si la mama la deixa a terra i ella continua a prop o marxa un moment , no vol dir que l’abandoni i que no cal posar-se neguitosa .Moltes vegades em poso nerviosa i no se gaire què fer i com fer-ho per ajudar-la a superar aquesta etapa.Tot això abans no era així , volia estar amb la mare , sí , però no es posava d’aquesta manera si marxava. Sembla que tota aquest etapa d’angoixa també es pot manifestar a la nit en nens que dormien perfectament que comencin a despertar-se més sovint i a reclamar la presència del pare o la mare. Per sort això de moment no ens afecta encara.

A internet hi ha força informació sobre el tema i m’ ha anat molt bé llegir una mica més i veure que això és molt comú , que amb més o menys intensitat passa a la majoria de nens i que dura unes setmanes. Us deixo alguns enllaços que m’ han semblat interessants:

http://www.babysitio.com/bebe/desarrollo_angustia.php

http://www.bebesymas.com/2005/10/26-la-angustia-del-octavo-mes

http://www.crecerjuntos.com.ar/angustia.htm

I ja per acabar d’atabalar als papes que ja van de bòlid amb la tornada a la feina , fer quadrar els horaris i els plors de la nena tot això es combina amb el fet que des que ha après a gatejar no para quieta en tot el dia. Tot el dia es vol enfilar , s’agafa a el que pot per posar-se dreta , que li encanta . Li es igual si cau , si li costa , ella hi torna un cop i un altre. Es posa dreta si està al llit o al llit de viatge, si és a terra s’agafa al sofà , als mobles, a les cames de qui trobi per posar-se dreta com sigui . Es tota una escaladora, amb la diferència que té un nul sentit del perill i que cal anar-li al darrera contínuament. M’agrada que sigui aventurera , que intenti superar-se i que sigui insistent si una cosa no li surt, però deixar-la fer una mica implica tenir sempre la mà a prop per si rellisca o si la ma li falla. No vull tenir-la llargues estones dins del llit de viatge que hem instal·lat al menjador, on sé que no es farà mal , perquè a la vegada li restringeixo tota possibilitat de descobrir nous espais i de conèixer casa seva. Però anar-li sempre al darrera és força cansat. Mirant-ho pel costat positiu jo crec que estar tot el dia amunt i avall darrera la nena ens acabarà d’ajudar a recuperar la línia i a posar-nos en forma.

A la foto el primer dia que va aconseguir posar-se dreta al llit tota sola. Es va posar tan contenta!

Un paquetet molt especial

Ahir al matí va arribar un paquetet a casa des de molt lluny. Venia d' Austin , Texas de part d’ una família bloguera que fa ja força mesos que llegeixo. Son una parella molt maca , en Gerardo i l’Aimeé i tenen una filla preciosa , la Valeria , que ara té a prop de sis mesos i que tots els que anem llegint el seu bloc coneixem bé des que era una mongeteta a la panxa de la seva mare.
En el paquetet hi havia uns detallets del bateig de la Valeria , una tarjeta , unes galetes casolanes fetes per l’ Aimeé i un regalet per a la Laia. Em consta que a més de preparar al mil•límetre el bateig de la seva nena han tingut l’amabilitat d’enviar paquetets semblants a totes les mames /papes que seguim el seu bloc .Això sí que és ser detallista!
Muchas gracias Gerardo i Aimeé!

A la foto veieu a la nostra nena molt interessada mirant bé tot el que hi havia.

M’està agradant molt l’experiència d’escriure aquest bloc. El vaig iniciar quan em vaig quedar embarassada de la Laia i des de llavors , tot i no escriure amb la freqüència que m’agradaria , he anat recollint una mica els moments més importants de l’embaràs i dels primers mesos de la nena. Més endavant m’agradarà fer un recull en paper de tots aquests escrits i regalar-los a la Laia perquè ho pugui llegir quan sigui més gran i vegi com van ser els seus primers mesos ( o anys , no sé fins quan aniré escrivint..).
A més de la satisfacció de poder anar deixant per escrit tota la seva evolució el més bonic és veure que hi ha qui et llegeix , qui comenta i comparteix el que pensa amb tu , i sobretot descobrir altres blocs semblants d’ arreu del món. Des dels comentaris que rep el bloc i donant un cop d’ ull als enllaços d’ un bloc i d’ un altre he anat coneixent blocs de mames/papes d’arreu del món i anem veient que tot i trobar-nos tan lluny l’amor pels nostres fills i el voler compartir una mica les nostres vivències ens uneix una mica.
Avui us vull convidar a llegir el bloc d’ en Gerardo , l’ Aimeé i la Valeria , i si us interessa el tema de les mames i famílies bloggeres doneu un cop d’ ull a la meva llista de blocs pq la majoria són blocs d’aquest tipus.

En moviment!

Quin canvi en un parell de setmanes! La Laia s’ ha llançat a la conquesta de l’espai! Ha après a gatejar i es com si de cop se li obrissin un piló de possibilitats d’acció que no se les acaba.

El procés ha estat el següent:

Des de petitona que hem intentat que es passi estonetes de panxa a terra perquè s’acostumi a la posició. En aquesta postura va començar a aixecar el cap aviat i cada vegada aguantant-se millor amb els braços. A partir dels sis mesos va aprendre a posar-se tota sola en posició de gateig , és a dir , de quatre grapes i sense tocar la panxa a terra. Però des d’aquesta posició no sabia gaire què fer. Cap als set mesos es balancejava endavant i endarrere en aquesta posició , intentava moure els genolls i les cames i des de fa dues o tres setmanes havia après a desplaçar-se reptant cap enrere i també a quedar-se asseguda des de la posició de gateig. El que no aconseguia era aixecar una mà i després l’altra i anar-les avançant.

Com ja us vaig dir en el post anterior la cosa estava per caure i nosaltres hem intentant deixar-la estones sobre una catifa o sobre el llit amb algun objecte atractiu al davant per tal que faci esforços per arribar-hi . Aquest cap de setmana ha arribat el premi. Quan estava al terra intentant arribar al comandament a distància de cop li ha vingut la inspiració de com havia de fer per aixecar les mans i que això l’ajudés a avançar! Ja tenim aquí els primers gatejos.! No són coordinats i va poc a poc, però aconsegueix anar-se desplaçant cap endavant.

Us deixo un video de l’endemà , sobre el llit intentant arribar al paquet de tovalloletes

I després d’això ens mirem tot el que tenim a casa amb uns altres ulls. Hi ha tantes coses potenciament perilloses! Només dos dies després ha après com sortir de l’àrea de jocs passant per sobre dels cilindres inflables que té. S’ ha llençat a l’exploració del món! Ja cal que anem a partir d’ara amb els ulls doblement oberts i comencem a protegir tot una mica d’aquestes manetes que volen arribar a tot arreu!

Amb els cinc sentits

Les setmanes i els mesos passen molt ràpid. Ja fa uns dies que comentem que la Laia va deixant de ser el bebè petitó dels primers mesos que, a part de menjar , plorar , dormir i omplir molts bolquers , poca cosa més feia. Ha passat de fer-nos saber les seves necessitats a través del plor a comunicar-se de veritat amb el gest i amb el to de veu i a comunicar no només necessitats sinó també emocions.

Tots els seus sentits han millorat espectacularment. Tot ho mira tan encuriosida! Especialment quan anem de passeig i tot és nou per a ella , ja que l’entorn del nostre pis ja el té una mica conegut. Li agrada mirar les flors, les fulles i les plantes del parc, mira embadalida les estanteries plenes dels supermercats, mira la televisió facin el que facin ( li agrada tot mentre tingui colors i es bellugui) , mira amb interès els dibuixos dels contes i sobretot li agrada mirar des del balcó de casa la carretera amb els cotxes passant.
Quan està asseguda segueix amb la vista el pare o la mare mentre trastegen per casa i també segueix amb la vista a la Cuca , la nostra gata , que la comença a tenir fascinada. Ja comença a fer distincions amb qui coneix i qui no, tot i que en general és simpàtica i fa força bon paper a tothom .

Respecte la oïda suposem que hi sent molt bé , reconeix les veus i es gira de seguida cap a on l’ ha sentida i el mateix fa amb qualsevol soroll conegut o desconegut . Intentem fer-li olorar les coses, li acosto el platet amb el menjar perquè en reconegui una mica l’ olor i pugui preveure què menjarà. De tota manera ella sempre obre molt poc la boca davant la primera cullerada que li arriba per si de cas el que porta la cullera no li agrada. Una vegada tastat el que li donen decideix si continuar obrint la boca o tancar-la i somicar per tal de deixar-nos clar que allò no li agrada.
Tot i això no em vull queixar en aquest aspecte ja que darrerament està una mica més receptiva a tastar gustos nous ( tot i que això no vol dir que després en vulgui menjar gaire quantitat). Cada vegada que li poso colònia li apropo la meva mà molla perquè n’ olori el perfum i sempre somriu , li agrada. Amb tot la setmana passada li vaig acostar una flor que feia molt bona olor i crec que no li va agradar gens pq va arrufar el nas i va posar mala cara , potser va trobar l’ olor massa forta...

En el tema postural i motriu també ha avançat molt. Es manté asseguda tota sola força bé i ja no es desequilibra cap els costats, sap molt bé com ajudar-se de les mans per aguantar-se . De tota manera si la superfície on està asseguda no es tova li poso algun coixí al darrera per si de cas.
A la tumbona ja no hi està tan bé , de fet només la utilitza per a dormir-hi a estonetes ja que , quan està desperta s’agafa dels costats i s’aixeca fins quedar ella ben asseguda amb l’esquena recta per no perdre’s res del que passa al seu voltant. Es passa força estones asseguda jugant a la seva àrea de jocs , que és una mena de espai quadrat amb uns cilindres inflables al voltant que li permet jugar tranquil•lament sense sentir-se tancada com en un “parque” dels d’abans.
Continua volent tocar-ho tot , però ara ho sap fer de manera refinada. Davant un objecte el primer que fa és tocar-lo amb el dit índex suaument i després ho intenta agafar amb la mà. Es pot canviar l’ objecte de ma i li agrada mirar-ho per diferents costats i sobretot sobretot , donar-hi cops o sacsejar-ho ,per veure si sona.
Posar –ho a la boca també ho fa , però ara ha esdevingut complementari a tot això que he dit , ja no és el primer que fa quan agafa una cosa. Ella mateixa es diverteix picant amb la ma a tot tipus de superfície per veure quin soroll es produeix.
També li agrada molt tocar les cares de les persones que més coneix, mentre fa un sorollet carinyos amb la veu. El primer dia que m’ ho va fer per poc no em desfaig d’alegria!
Sap donar-se la volta cap a tots dos costats i recuperar la posició inicial si vol.
Sap posar-se en posició “gateig” , sense tocar la panxa a terra i una vegada en aquesta posició es balanceja endavant i endarrere.
Sap com fer moure els genolls endavant però no acaba de tenir clar com fer-ho al mateix temps que els braços i acaba no avançant gaire i llançant-se de panxa a terra,intentant reptar i estirant els braços al màxim per agafar el que vol. De tota manera , pel que ha avançat aquests darrers dies ,jo crec que està a res de començar a gatejar...

El que potser ha avançat de manera menys espectacular és la parla. Continua amb els seus “eeeee” i “aaaa”, i la seva sil.laba preferida continua essent “ GUI” ( ella no ha fet mai això dels “ajó”, ella fa “gueee” i “guiii”) I no serà perquè no em passi estones davant seu dient-li “mamamamma” i “papapapa” a veure si s’ inspira! De tota manera les seves vocalitzacions ara són molt clares pel que fa a endevinar una mica el que hi ha al darrera : si està enfadada , contenta, queixosa, carinyosa , si té gana , son .. ha après a modular molt bé la veu per fer-nos saber el que li passa.
Jo crec que , quan arribi el moment , les primeres paraules que dirà seran papa , mama , Cuca i NO , tot i que no tinc gens clar per quin ordre serà això...

I us deixo , aquesta vegada tres fotos de la reina de la casa, que ja veureu que ha crescut molt , cada cop és menys bebè i més nenenta :-)

El meu ocellet

Fa dies que , carinyosament , li diem pollet o ocellet a la nena. , per diversos motius.

Si heu llegit els darrers posts ja saber que la Laia menja poquet, com un pollet. Vam començar malament amb la introducció dels cereals amb cullera , que no li van agradar , vam continuar pitjor amb la introducció de la fruita , que encara li va agradar menys ( fessis la combinació que fessis , natural o amb potet , crua o cuita) , i evidentment , per tenir una mena de continuïtat tampoc li han agradat gaire els pures de verdures amb pollastre , que vam iniciar ara fa un mes.

A hores d’ara ja estaríem molt desesperats amb el tema cullera si no fos perquè sembla que - i ho dic amb la boca petita , per si la cosa canvia - des de fa uns quinze dies la Laia ha fet una mena de tomb positiu amb això del menjar.

El tema de la fruita el portem una mica millor , després de provar amb moltes combinacions de fruites i fetes de diferents maneres ara SÍ que hem trobat una que li agrada : compota de poma i pera , feta amb el babycook i afegint-hi dues galetes sense gluten. No se’n menja grans quantitats , però s’ ho menja amb ganes .

De farinetes amb cullera ja no en menja , ara a l’ hora de dinar menja ( o hauria de menjar) puré de verdures amb pollastre. També ho faig amb la babycook , i des dels primers dies no aconseguíem que mengés més de 3 o 4 cullerades, una misèria. Hem anat provant de canviar alguna verdura, les quantitats a veure si trobàvem i res, idèntic resultat. Quan ens hem decidit a provar algun potet de verdures i pollastre... BINGO.. n’ hem trobat un de concret que sí que li agrada i se’n pot arribar a menjar 100 o 150 grams , res per tirar coets, no se’l acaba , però molt millor que 4 cullerades J

Aquesta darrera setmana hem trobat també alguns tipus de iogurts ( els tipus petit suisse) que li agraden molt , i així anem complementant una mica els dinars .

Fa un parell de dies que ha començat a obrir molt la boca quan el que hi ha li agrada i molt abans de que li acostis la cullera ja té la boca ben oberta esperant que li omplis. Em fa sentir com la mama ocell davant dels seus ocellets amb el bec ben obert esperant aliment. Ès una sensació bonica i simpàtica.

Per això avui quan estava mirant plantilles per canviar una mica l’aspecte del bloc m’ he decidit per aquesta de l’ocellet, senzilla i bonica..

Sis mesos

Buf.. que abandonat tenia el bloc! Cada vegada que entro i veig algun comentari nou se’m remou la consciencia i penso.. “has d’escriure , has d’escriure” . No és pas que no tingui coses a explicar , però aquest dies ha costat trobar el moment. Fa un parell de setmanes el meu pare va tenir un problema greu de salut , vam tenir tots un ensurt molt gros, però sortosament i gràcies a Déu , sembla que haurà quedat en això , un ensurt i ja es va recuperant. El que hem viscut a casa aquests dies fa pensar molt en la fragilitat de la vida i de la felicitat . Pot semblar que tot va bé, que ets feliç i que la vida et somriu i , en un moment, se’t trenca tot. De tota manera no vull donar més voltes a això perquè sembla que tot va per bon camí i amb tot el que hagués pogut ser al final s’ ha quedat en un avís i tornem a mirar endavant amb optimisme.

Pel que fa a la Laia, avui fa sis mesos , com passa el temps! Cada dia està més desperta i espavilada. Ja té dues dents i cada vegada és més belluguet. Quan la posem a dormir mai no sabem en quina postura ens la trobarem quan desperti, , de vegades es posa del través, o acaba amb el cap on hauria de tenir els peus i els peus on hauria de tenir el cap. Comença a bellugar braços i cames a girar-se d’ una banda i de l’altra i no para quieta. Fa un parell de setmanes ha descobert que és molt divertit posar-se dreta. Quan la tenim en el canviador o a la falda i la volem passar d’ estirada a asseguda es posa tiesa , tiba les cames i agafant –la per sota els braços s’ aguanta perfectament dreta. Li encanta estar dreta, es posa a riure i a xisclar de contenta. Darrerament ha après a aguantar-se tan bé que no cal pràcticament fer força per subjectar-la, només aguantar-la de les mans o dels braços perquè si bé aguanta bé el seu pes d ‘equilibri no en té gaire encara :-)

Aquest mes ha tingut febre per primera vegada. Una tarda es va posar en un parell d’ horetes a 39 de febre. La vam banyar amb aigua tèbia , una mica d’apiretal i cap a urgències! Allà la van mirar bé per descartar una infecció d’orina , que es veu que en lactants és molt important tractar-la el mes aviat possible si és el cas. No va ser res d’això , es veu que tenia el coll vermell i un principi d’angines. Al final va quedar en poca cosa , una mica més d’apiretal cada 6 i en un parell de dies ja va estar millor.

Amb el tema del menjar estem igual, és a dir , malament! Ja m’estic mentalitzant que tinc una nena encantadora, però que amb el tema de menjar me les farà passar de tots colors. Amb les farinetes hi ha dies de tot , algun dia menja més i algun dia a les 4 o 5 cullerades es planta i no en vol més. Aquesta darrera setmana aconsegueixo que es mengi farinetes fetes amb 100 cc de llet i la resta de la ració de llet li dono amb bibi , i em quedo més tranqui-la. El pediatra em va dir k això millor que no, que farinetes a cullerades i que si menjava poc ja menjaria més al següent àpat . Al principi feia com deia ell , però no servia de gaire . Ara que també hi ha un àpat de fruita ja no ho puc fer. Em trobava algun dia que menjava 10-12 cullerades de farinetes i al cap de sis hores un parell o tres de fruita , i clar, si anem així en comptes de guanyar pes en perdrem.. no pot ser.

He provat totes les combinacions possibles de puré de poma, pera i/o plàtan , amb suc de taronja o sense, amb una mica de llet, amb cereals o sense , calent o fred, fent la fruita en compota, he provat la majoria de potets de fruita que hi ha al mercat i res, NO LI AGRADA RES, i pobreta no para de fer magarrufes i s’enfada , no en vol i ja està. Aquets darrers dies estic provant el que em va recomanar el pediatra en cas que no volgués fruita de cap manera. Es tracta de fer una mena de batut amb llet i puré de fruita i donar-li-ho amb biberó. Així , barrejat amb llet nota el gustet de fruita , però s’assembla més a el que està acostumada a menjar . Avui he barrejat quasi tot un potet amb uns 90cc de llet i una cullerada de cereals. No s’ ho ha acabat , però n’ ha menjat força. Intentaré continuar així i cada vegada , a mesura que s’acostumi mes al gust de la fruita anar reduint la quantitat de llet que hi barrejo. A veure si així hi ha més sort :-)

Per cert , aquest diumenge celebrem el bateig de la Laia! Farem una petita celebració , només la família més propera i un dinar després. Esperem que faci un bon dia , després de tantes setmanes de mal temps i pluges. Ja us ho explicaré .

A la foto , un dia qualsevol , tal i com me la trobo just en despertar-se de la migdiada, després d'haver-se mogut a l'estli ventilador acaba amb els peus on es suposa que hauria de tenir el cap , pero ella ben feliç :-)

Cinc mesos

La Laia ja ha fet cinc mesos.

Continua estant en un percentil baix de pes, però correcte pel que fa a l’alçada. De tota manera és una nena sana, desperta i espavilada que no deixa de regalar-nos somriures i de sorprendre’ns dia a dia .

Ha avançat molt pel que fa a mobilitat . Aguanta el cap perfectament i comença a mantenir-se asseguda sense gaire ajuda. Cada vegada té més precisió a l ‘ hora d’agafar coses i de dirigir mans i dits cap on li interessa. En les darreres setmanes ha començat a interessar-se especialment pel xumet. Se’l treu , l’ observa , s’ ajuda de les dues mans per arnar-lo girant i investigant per tots costats i intenta tornar-se’l a posar , cosa que sovint aconsegueix.

Quan està tranquil·la i especialment quan està contenta , xerroteja i va fent proves amb tot el repertori de vocalitzacions i volums de què és capaç . Darrerament ha après a xisclar i gaudeix molt fent-ho i escoltant-se . Tot el dia somriu , somriu a tothom qui li digui cosetes, però especialment a qui coneix més i de vegades ens regala amb unes riallades que s’ encomanen!

I amb el cinquè mes li ha començat a sortir la primera dent! A hores d’ara tot just si es veu sortint de la geniva, però si la toques amb una cullereta ja se sent “clinc , clinc”. De tota manera ja fa alguns dies que això la fa sentir molt intranquil·la, tot el dia baveja i aquests darrers dos o tres dies ha estat especialment irritable. Tenim uns mossegadors que es poden refrigerar i donar-los hi per tal que alleugin una mica les molèsties , però el que li agrada més son uns xumets especial per la dentició que tenen una mena de boletes en relleu que en xumar li fan massatge a les genives. Fins ara no volia gaire els xumets, però des que li comença molestar la boca els agraeix i els demana , especialment a l’ hora d’anar a dormir.

Amb el que no hem avançat gaire és en el tema cullera. Portem mes d’ un mes amb farinetes, i si bé ha entès una mica que quan s’acosta la cullera cal obrir la boca i anar empassant el que et posen a dins , costa una barbaritat que arribi a menjar-se mig plat de el que li oferim. Comença menjant amb ganes i fent cara que el que li dones li agrada però se’n cansa aviat i comença a girar el cap cap a un costat et deixa ben clar quan no en pensa menjar més. Hem provat diferents tipus i marques i ara estem amb uns de Blevit de la gama “ sinocome” , que em van recomanar a la farmàcia ja que sembla ser que són més calòrics i concentrats i així si en mengen més poquet no passa res.

I per si això fos poc el pediatra ens ha dit que hem de començar a donar-li fruita a l’ hora de berenar . Recomana que sigui fruita fresca (combinacions amb poma ,pera ,plàtan i suc de taronja) on es pot barrejar , si a la nena li agrada més , una mica de cereal. Si això no li agrada podem provar a fer la fruita cuita en forma de compota, o sinó provar amb algun “potito “ d’aquests de compra. Com a darrera sol.lució si no vol cap d’aquestes opcions triar alguna fruita d’aquestes que lligui bé amb la llet i fer una mena de “batut” amb llet i fruita que es pugui beure amb el biberó.

La nostra idea era començar primer oferint-li les fruites per separat a veure si les tolera bé i de mica en mica anar-ne barrejant alguna. De moment hem provat pera i poma , per separat , amb un parell de cullerades de llet i cereals perquè acabi de lligar una mica. Posa unes cares molt divertides davant els gustos nous , però no ho rebutja. Els dos primers dies en va menjar unes 15 o 20 culleradetes petites , de les quals no tot va anar a parar a la boca evidentment , però ja ho considerem un petit èxit, que ho hagi volgut provar. Avui hem intentat un potet dels de compra i li ha agradat més. Quan en portava un terç menjat ja no en volia més i s’enfadava , però deixant-la descansar deu minutets i tornant –hi després i amb una mica d’ajuda del xumet s’ ho ha acabat menjant tot. No vull que s’acostumi a aquest potets, però tampoc vull que rebutgi el gust de la fruita , a veure si de mica en mica s’ hi va acostumant i en el proper post us puc dir que ja menja de gust la fruiteta...

Aixs.. més ens val perquè el mes que ve es veu que haurem de començar amb al verdura i els iogurts!

A la foto , avui mateix , fent cares rares mentre començava a menjar el potet