Any nou , vida nova

Cançons i Cantajocs

2009-07-25T14:52:00.003+02:00

M’agrada molt cantar cançons a la Laia.
M’ha agradat cantar-li des de petita, primer amb els jocs de falda i també posant cançons en diferents moments del dia com a l’ hora de dinar , del bany o simplement cantar-li per diversió. El fet que moltes de les activitats que es repeteixin vagin acompanyades d’alguna cançó els ajuda a situar-se en el temps i a saber què vindrà després.
Durant el primer any de la nena em va ser molt útil un cd de cançons de la Dàmaris Gelabert amb grans idees i melodies per infants .He utilitzat cançons seves a l’escola amb nens més grans i per la Laia m’ ha agradat especialment el cd “ Cançons per aprendre ( 0-3 anys)”. També ofereix unes cançons personalitzades molt boniques per regalar per un aniversari o en un naixement.
Amb els pas dels mesos la Laia ha continuat gaudint de la música , ha après a moure’s al seu ritme i a demanar-nos amb gestos que li posem música o que li fem “arri tatanet”. Ara , a partir dels divuit mesos a començat a cantar ! Li agraden molt les cançons del Cantajocs. Són una sèrie de DVDs, on un grup de nois i noies acompanyats de mainada canten cançons infantils acompanyades de gestos i balls , intercalant-ho amb algun dibuix. És la única cosa que la pot mantenir amb atenció força estona davant la televisió. Ni Teletubbies, ni Baby Einsteins , ni Pocoyó... ella prefereix els “XOCS” ( així és com ho demana ella).
Vam començar amb el DVD en català , però veient l’èxit hem provat amb els que estan en castellà i li agraden igual. Ara es passa el dia cantussejant .Encara que només sàpiga dir alguna de les paraules, de vegades es pot arribar a saber què canta , perquè a moltes cançons sap fer-hi alguns dels gestos que l’acompanyen. Li agrada molt “En Joan petit com balla” , de la que només canta la part de dit-dit-dit , ma-ma-ma i fa els gestos , i també la cançó del sabater ( eztiia eztiia pam pam pam). Una altra de les cançons que li agraden molt és una d’ un cocodril. Com que no sap dir cocodril s’ ha après el gest de la cançó i quan en veu algun en algun conte el que fa és el gest de la cançó , encara que en aquell moment no l’estiguem escoltant.

Per qui no conegui Cantajocs , només ho heu de posar al youtube i en trobareu totes les cançons que vulgueu. Us deixo amb ” la mané” , una de les cançons que més li agrada ballar

Aprenent a parlar

2009-07-15T00:56:00.001+02:00

La Laia acaba de fer 19 mesos. Si una cosa he de destacar d’aquestes darreres setmanes és el gran avenç que ha fet en el tema del llenguatge. Si heu estat llegint el bloc ja sabeu que em preocupava una mica el fet que la veia una mica encallada en aquest aspecte. Encara que en teoria no s’ ha de fer no pots evitar fer comparacions i sempre sembla que els altres xerren tres vegades més que ella.
De fet ha passat tal i com va predir el seu pediatra. Em va dir que ja veuria com al voltant dels 18 mesos la nena faria un tomb i començaria a dir cada vegada més coses. Tal dit , tal fet . És com si se li hagués encès un interruptor , i s’ ha llançat a dir paraules noves. De cop moltes paraules que coneixia , que han sortit moltes vegades als contes que expliquem , a les cançons o als jocs ha descobert com fer per dir-ho ella , amb els recursos que té.
Aquest més ha estat dient deia dues o tres paraules noves cada dia . He començat a apuntar-ho una mica, per tenir record de les seves primeres paraules. Ella no ha estat gaire d’ intentar repetir paraules i jo només he donat com a bones , o com a interioritzades les paraules que ha dit espontàniament en veure la cosa concreta , el dibuix o la persona , o bé si li he preguntat “què és això?” . No compto les paraules que diu quan les repeteix perquè les acaba de sentir.
Moltes de les paraules les diu a mitges, utilitzant les vocals i algunes consonants , les que sap dir. Ha après a dir el nom de molts animals. Alguns els diu amb la onomatopeia , com és el cas del gos o de l’ase. ( no em digueu d’ on ho ha tret . Jo us asseguro que no sóc de les que diu “ Mira el guau-guau!” ).D’altres els acompanya de gestos , o fins i tot les substitueix per un gest concret especialment de cançons dels cd de “CANTAJOCS” , com és el cas del gall o del cocodril.
I el que m’ ha fet més il•lusió de tot és que per fi puc dir que diu molt bé , amb sentit i per cridar-me a mi “ MAMA”. S’ ha fet pregar... Ara ho pot dir amb tantes entonacions diferents que entens molt bé si és un “mama vine” , “mama t’ estimo , “mama vull això” , “mama fes-me cas” ...

I per acabar el post un petit tast dels avenços de la petita de la casa en format Laia-català pràcticament tots d’ aquest darrer mes.

Àcies ( gràcies) , xí (sí). Oya ( hola)
Papa , mama , ayi ( avi) , iaia , yayí ( padrí)
Ayà (allà) , aixís , això , aquet ( aquest) , u ate ( un altre)
Etit ( vestit) , aiet ( barret), tates ( sabates), tintar ( pintar) , astà ( ja està)
Fufà ( sofà) , itet ( pitet), gut ( iogurt ), i-a ( mira) ,llit, una ( lluna)
Pipipipi ( soroll q fa el pollet) , ie ( tigre) , ata muuuu ( vaca), aieta ( Marieta) Gat, bupbupbup ( quan veu un gos), hi-hà ( soroll de l’ase), buba ( tortuga) , gaota (granota), xeix (peix) , fiii ( dofí) , pop, uyeó ( un lleó), aell ( camell), poc ( porc), kiikiki ( gall)
Dit, pap ( cap ) , xas ( nas)
Ote ( conte) , ateta ( rateta), ateta ( caputxeta), oyó ( pocoyó),
U , xos , tes ( u , dos, tres ) Goc ( groc ) , tert (Verd) , bau ( blau)

Tintar

2009-07-10T10:10:00.001+02:00

Ja fa uns mesos que vam comprar algunes ceres infantils a la Laia perquè comencés a pintar. Al principi creia que n’ hi hauria prou amb un full dinA3 per contenir la seva energia creadora. Jajaja ... innocent de mi…

Ben aviat i seguint el consell d’ una companya vaig optar per comprar un rotlle de paper d’embalar gros i el que faig és empaperar tota una taula que tenim per a ella i així es pot esplaiar al seu gust. Cada vegada li agrada més i tot sovint em demana: “ TINTAR” ( pintar) Ja sap on es guarden els colors i si no m’espavilo a donar-li aviat un paper se’l busca ella.

És important comprar unes ceres /llapis adequades a la seva edat i SOBRETOT, que siguin fàcils de treure de totes les altres superfícies! De moment ens ha anat molt bé amb uns llapis que es diuen “Alpino baby “ i els “GIOTTO BEBÉ” . Són gruixuts , la mina és tova i sense que hagi de fer gaire pressió pinten d’ uns colors molt brillants i són fàcils de netejar. Ho dic amb coneixement de causa! De moment ja hem hagut pogut gaudir de les obres d’art de la Laia al parquet , al sofà , al moble de la televisió , a la pantalla de la televisió , al vidre de la finestra i a la paret de la seva habitació .. quina sort que amb una tovalloleta marxa fàcilment.

Fa servir les dues mans per pintar , sembla que no tingui cap preferència de moment . És nota que fa uns mesos que va començar i ara , tot i tenir poc control sobre el que fa intenta fer línies corbes i de vegades li ha sortit alguna cosa semblant a un cercle. Li agrada molt que jo dibuixi cosetes senzilles que ella pot reconèixer i després ho intenta pintar a sobre. Sembla que li agrada molt i ja fa unes setmanes que un estoig amb llapis i una llibreta grossa forma part del “pack entreteniment” que m’emporto cada vegada que anem a dinar a fora i hem de tenir la nena ocupada una estoneta

Aquí la teniu en ple procés creatiu , fa unes setmanes, quan encara no li havia empaperat totalment la taula.

Dudu

2009-05-25T22:46:00.003+02:00

O si ho escrivim amb el seu nom original“Doudou”. Aquest és el nom del fidel amic de la Laia. És un titella tovet en forma de ratolí que li vam regalar per ajudar-la a dormir de ben petita. Amb els mesos s’ hi ha anat enganxant i ara no hi ha vespre ni nit que estigui gaire lluny d’ella.

Molts de nens agafen un objecte de referència que els ajuda a calmar-se. A la Laia li va perfecte per refregar-sel a la cara quan té són i també ara quan fa una rabieta li deixo el dudu i la pipa al costat i ella mateixa els agafa i es va calmant més ràpid.
La meva neboda tenia un doudou semblant al de la Laia . El problema és que només en tenien un, i la nena no en volia cap d’altre. No us podeu imaginar el disgust que passava cada vegada que el seu amic anava a la rentadora! Quan en van voler comprar un altre d’ igual ja no el van trobar. És curiós com moltes de les marques que fan aquesta mena de ninos en tenen molta varietat ( massa) i en pocs mesos van renovant models , de manera que aconseguir-ne un de l’any anterior pot ser una tasca difícil , per no dir impossible.
Nosaltres vam pensar que així que es definís ella per algun dels ninots tovets que tenia de seguida en comprariem un altre d’ igual per si de cas. La questió és que tenia el dudu ratolí i el dudu gat i li agradaven tots dos. Al final vam comprar dos dudus gats perquè de ratolins ja no en trobàvem.
Encara que s’ estimi tant els dudus , si és de dia i no els necessita tant et pots trobar que el llenci a terra, cosa que ens ha passat ja diverses vegades. Un dels dudus gats es va perdre tornant de l’escola i el dudu ratolí per poc ens el roben. Sí .. imagineu-vos quina mala bava: anàvem amb el cotxet i ens acabava de caure , dues mares amb dos cotxets a pocs metres de nosaltres ho van veure i en comptes de cridar-nos per tornar-nos –el l’agafen i el mig amagen al seu cotxet. Per sort ho vam veure i vam anar allà a reclamar-lo. No m’ ho podia creure, és d’ imaginar que perdre un d’aquest ninos pot ser un disgut pel petit. Ara penso que vaig ser massa educada amb aquelles “senyores” i potser els havia d’ haver dit quatre coses..

Total, que com que ja vèiem que els dudus es poden acabar perdent vam considerar urgent buscar-ne algun altre exemplar igual als que teníem. A les botiques on el vam comprar ja no en tenen ni en tindran , però he trobat una adreça a internet on tenen dudus de les marques més conegudes de temporades anteriors i que ens anirà perfecte per retrobar-los. La pàgina està molt bé , fins i tot tenen un serveis SOS de doudous perduts !
Comparteixo l’adreça amb vosaltres per si algú li cal , si teniu algun petit/a casa .

http://www.doudouplanet.com/Doudou.html

I us deixo amb una foto d'aquest vespre , la Laia jugant pel menjador amb el seu tren. És una mica difícil de conduïr-los si tens el dudu en una mà!

HEM TORNAT!

2009-05-14T15:58:00.004+02:00

D’avui no passa! He de dir que em sento força culpable de no haver actualitzat el bloc en tant de temps. Avui quan he llegit els comentaris del post anterior m’ he decidit a no esperar més. Gràcies a totes per interessar-vos .

Avui la Laia fa 17 mesos. Quasi un any i mig! Ha passat tan ràpid… Intentaré fer un resum dels canvis i avenços d’aquest mesos.

Va començar a caminar durant les festes de Nadal , just en fer l’any . Però no és va llençar a caminar com fan molts nens pràcticament d’ un dia per l’altre, ella va estar ben bé un mes des que va fer el primer parell de passets sola , fins poder dir que va abandonar definitivament el gateig per desplaçar-se caminant.

I des de que camina s’ ha acabat la tranquil·litat a casa. Se li ha obert tot un món de descobriments i trapelleries! Va d’ una habitació a l’altre de la casa , ho toca tot , ho vol obrir tot, les aixetes , els calaixos , els armaris, les capses.. Hem hagut de posar proteccions a la majoria d’armaris i calaixos al seu abast perquè de moment fa molt poc cas de les advertències i quan se li diu que “no” a alguna cosa , ella ho toca igualment ,i , o bé es posa a riure , com si es tractés d’ un joc, o bé s’acaba enfadant si l’aparto del lloc en qüestió.Com que tampoc es tracta d’ anar-li al darrera prohibint-li tot , hem deixat un armariet al menjador perquè el pugui obrir i posar-hi totes les seves joguines i i els altres calaixos i armaris , els que contenen coses potencialment perilloses els hem posat una tanca de seguretat i la resta ens ho fem com podem

Es nota que va mostrant cada vegada més el seu caràcter. Es una nena alegre i divertida, carinyosa ,curiosa ,atrevida ,força moguda i molt sociable . També molt tossuda i quan no es surt amb la seva es capaç de fer unes rabietes monumentals , que anem portant com podem . Jo em pensava que començaven als dos anys! La Laia ja fa uns mesos que ens en regala de tant en tant cada vegada que no pot aconseguir el que vol o li fem fer alguna cosa que no li agrada.

Ha aprés a entretenir-se força ella sola , sempre que sàpiga que els pares són a prop , i fa uns mesos que estem treballant en l’hàbit de recollir les joguines . Els jocs li duren cinc o deu minuts i després ja vol fer una cosa diferent. Si li ho dic normalment col·labora a recollir i sap on guardar les coses i com fer-ho , però si no li dic res poques vegades té la iniciativa de endreçar joguines ,ho deixaria tot per terra alegrement.. S ‘ ha d’anar treballant.

Ha après a jugar a coses diferents. Li agrada molt el seu cotxet amb la nina, li encanta passejar-la i li fa petons i abraçades i la vol mocar i donar-li el bibi. Ha après a fer torres de cubs i galledetes. Comença a saber fer alguns dels encaixables que li van portar els Reis i també li agraden molt les joguines que ha d’estirar amb una cordeta o empènyer per la casa. Els contes continuen com a entreteniment estrella per ella i ara a més de mirar els de dibuixets i pestanyes i finestretes que s’ obren hem començat amb els contes clàssics amb argument . El seu preferit i que em demana cada vespre és el d’en Patufet .

El que m’agradaria que estigués més espavilada és en el tema verbal. Tot el dia xerra, però no se li entén RES. Diu papa , mama amb prou feines , però no ho fa per cridar-nos , sinó com a part del seu xerroteig. Amb molt optimisme crec que també diu BIBI , CUCA ( pupa, buba) –és la nostra gata-, SI ( de fet diu “ í “ però ho acompanya del moviment de cap), HOLA ( oa), IAIA, Avi ( ai) , però tot això no de manera espontània per referir- s’ hi , sinó repetint el que li diem. Amb tot no es mostra gaire col·laboradora en general a repetir el que li diem , ella va a la seva... Ara , quan es tracta de fer-se entendre , se les arregla com sigui per fer-nos saber el que vol a cada moment.

Tot plegat em preocuparia més si no fos perquè a nivell comprensiu es nota que entén la majoria de les coses que se li diuen i respon perfectament quan se li demana que porti alguna cosa o que n’agafi alguna altra i la posi al lloc x. Sap quins són i on són i es guarden la majoria de coses de la casa que ella utilitza o veu utilitzar regularment. Ès capaç d’ identificar a tots els seus companys de classe en una foto , només dient-li el nom ella sap assenyalar-los bé i el mateix amb avis , tiets i cosins.. els coneix a tots sense problemes. Ara , que en digui el nom.. és una altra cosa... En fi.. tot arribarà

I respecte el tema salut , doncs hem anat tirant .. Després d’ un primer trimestre a l’escola bressol on va faltar quasi tants dies com va assistir ara amb el bon temps sembla que va millor. Fins ara hem passat uns quants refredats, unes angines que van requerir antibiòtic, un parell de processos vírics amb febre alta, una conjuntivitis, una infecció a la boca , un principi de bronquitis , que per sort vam agafar a temps , alguna diarrea i poc més. Suposo que forma part de la normalitat en els petitons . El pediatra de moment diu que tot i haver agafat força coses res ha estat greu i ella de moment continua creixent sana i espavilada.

La única cosa que continua portant cua és el tema del menjar . La Laia és una nena de poc menjar. Ara combinem els triturats amb alguns àpats amb trossets però costa una barbaritat fer-la menjar . Mai sembla tenir gaire gana i cada vegada es torna més capritxosa en aquest tema : ara això ho vull , ara ja no m’agrada ara ho vull menjar amb cullera jo sola encara que m’ ho tiri per sobre,ara faig porqueries amb el menjar ,aara ho escupo perquè no en vull més ,ara no m’ajudis amb la forquilla que m’enfado... buf.. es necessita molta paciència amb ella . Un altre dia faré un post d’això.

Enfi i de moment ho deixo aquí que en res l’ he d’anar a buscar a l’escola. Us deixo unes quantes fotos recents d’ella i al final una anotació pel que fa al tema de les fotos en aquest bloc.

Quan vaig començar a escriure’l em vaig posar una fita d’anar actualitzant fins que la nena tingués un any , com a mínim. He decidit continuar , en la mesura que pugui , actualitzant-lo . Alguns dels blocs que llegia d’altres mares s’ han anat privatitzant i restringint. M’ ho he estat plantejant , més que res pel tema de les fotografies. No he decidit deixar de posar-ne, però sí que evitaré de posar-ne de molt explícites, com he vist en altres blocs que alguns de els que ens llegim feu. De tota manera per les mames bloggers que ens llegim i comentem , no us vull deixar sense compartir amb vosaltres les fotos de com va creixent la petitona. Si teniu Facebook deixeu-me un missatge de com agregar-vos-hi i allà us autoritzaré a veure les fotos que hi poso de la nena.

BON NADAL!!!!!

2008-12-24T10:25:00.007+01:00

Aquesta vegada un escrit molt curt per desitjar-vos Bon Nadal i bones festes a tots! Per nosaltres aquest serà un Nadal molt bonic. També ho va ser l'any passat , que la Laia tenia 10 dies i va ser el primer amb ella, però , clar , llavors tot girava entorn la seva arribada i als nostres primers dies de convivència com a família de tres.
Aquesta vegada la Laia amb un any acabat de fer ens regala somriures i aplaudiments a cada novetat que descobreix aquest dies .Aquest serà el seu primer Nadal adonant-se que alguna cosa diferent i especial passa al seu voltant , encara que no ho entengui gaire i tots ho volem viure i volem que ho visqui molt intensament.
De moment ens espera avui el primer caga-tió a casa i després a casa els avis y un parell de dinars familiars. Els dies que segueixen ja veurem :-)
Els millors desitjos per a tots vosaltres i gaudiu al màxim d'aquestes festes tan boniques!

La Laia amb el seu pastís d'aniversari!

El dia que va arriibar el tió a casa, A veure si es portarà bé avui quan li donem cops de pal!

I aquí amb el petit naixement que hem improvitzat , a prova de "Laia " que ha fet de tocar i llençar tot el seu principal "hobby"

Quasi 12!

2008-11-27T22:09:00.002+01:00

Feia molt que no escrivia.. anem força de bòlid amb la Laia des que ha començat l’ escola bressol. Més que res perquè quasi hi ha més dies que ha estat malalta i no hi pot anar que no pas els dies que li portem. I quan no està bona per nosaltres es una mica un embolic de cotxe amunt i avall portant-la a casa dels avis ( que viuen a 20 quilometres) i anant-la a buscar acabant la feina. Una mica estressant tot plegat perquè no es té temps de res.

No és cap llegenda urbana això de que quan els nens comencen a anar a la llar d’ infants ho agafen tot. Ara fa prop de dos mesos que va començar i fins ara no ha pogut anar CAP setmana sencera a l’escola. Hem encadenat tres refredats, amb una gastroenteritis pel mig amb vòmits, diarrea i uns dies on pràcticament no volia menjar res, uns dies de conjuntivitis , molts de mocs i tos, i alguns dies amb febre . Tot plegat res seriós , però tot és empipador per ella, especialment a les nits, ja que estàvem acostumats a que ens donés molt bones nits i amb tant de moc i tos.

D’ aquí a 15 dies ja serà el seu primer aniversari. Estem en plens preparatius d’ una doble celebració que volem fer , amb una i altra part de la família i també preparant el Nadal , que és d’ aquí a res. Em fa molta il·lusió viure aquest Nadal amb la Laia. No és el seu primer Nadal , però com si ho fos. L’any passat només tenia 10 dies, aquesta vegada en podrà gaudir molt més encara que tampoc entengui gaire el que passi al seu voltant.

En aquest parell de mesos no hi ha novetats gaire espectaculars respecte el que ha après a fer. Són petites cosetes:

Gateja a tota velocitat , s’aguanta dreta agafant-se a la paret o en un moble i camina de costat àgilment agafada a un moble baix o al sofà. Sembla que està tan còmode amb el gateig que li fa mandra llançar-se a caminar. Camina si l’agafem de les dues mans, però encara no pot fer-ho agafada només d’ una i tampoc en té gaires ganes, de seguida es cansa .

Respecte el caràcter crec que ens ha sortit una nena força independent. No té gaires intencions d’ imitar-nos. Ens hem passat força estones ensenyant-li a dir “adéu” amb la mà o a picar de mans i finalment sí , ho fa , però poques vegades quan tu li ho demanes , ho fa per iniciativa pròpia . Li hem intentat ensenyar a tirar petons , a fer la vella , a fer amb el dit que té un any .. i res de res. Ella està més interessada en els comandaments a distància , els mòbils i tot el que tingui botonets. Li agrada molt mirar contes i que li n’expliquin. Ha après a passar les pàgines de contes de pàgines de cartró gruixut i s’ hi està estonetes passant pàgines endavant i endarrere. Ara ho intenta també amb les revistes , que com que són més fines són més difícils , però ella insisteix i insisteix. De vegades diem que té un joc una mica “destructiu”: li encanta esparracar papers , tirar a terra d’ un sol cop les torres de galledetes que li fa el papa i treure les coses de lloc, si hi ha quelcom en una caixa ella ho treu a fora i ho llença sense miraments , i no té cap mena d’ interès per tornar-ho a posar a dintre.

Aquesta mateixa setmana ens ha fet molta gràcia perquè ha començat a voler-se pentinar ella mateixa . Quan la pentinem ens agafa la pinta o el raspall i intenta pentinar-se. Ho fa prou bé!

Diu PAPA, de vegades sembla que amb certa intenció però de “mama” res de res, de fet no ha descobert encara el so de la ”m”. A hores d’ara ja diu síl·labes amb la majoria de combinacions de vocal i consonant menys MAMA! Això sí que en tinc ganes, tota la resta de coses fan més o menys gràcia i tampoc importa massa si les fa o no les fa i quan aprèn a fer-les , però em moro de ganes que em miri i em digui MAMA. Laia, què tal de regal de primer aniversari?

Primers dies a l’escola bressol i primer refredat!

2008-09-23T23:24:00.002+02:00

La semana passada vam començar l’adaptació a l’escola bressol. Anirà a una escola bressol pública que aquest any estrena edifici i tot és nou , bonic i acollidor. Espero que s’ hi trobarà molt bé. Això no treu , però que l’adaptació l’ hagi de fer de manera gradual , ja que amb nou mesos acabats de fer potser no és l’edat ideal per començar l’escola.

He llegit a molts llocs que s’ hauria d’intentar evitar que coincideixi l’entrada a l’escola amb la “crisi d’angoixa per separació” que tenen la majoria d’ infants al voltant dels vuit mesos , de la que ja en vaig parlar a l’anterior post. Sembla ser que és preferible fer-ho abans o després. Però de vegades les coses no es poden planejar tant i per la nostra feina no ens quedava cap més remei que començar ara.
Vam començar el dimecres a la tarda. El primer dia vaig estar tota l’estona amb ella . Quan vam arribar tots els nens eren al pati i els petitons i algunes mestres estaven asseguts a l’ ombra en una zona de fer sorreta i jugar amb galledes i pales. Vaig asseure la Laia al costat de la seva mestra i jo em vaig asseure al costat. Va quedar tan sorpresa de veure tants nens junts i de no conèixer a ningú que es va quedar immòbil i serieta posant cara de “ estic a punt de plorar , estic a punt de plorar”. Com que la vaig veure a venir me la vaig asseure a la falda i llavors ja mes tranqui-la va continuar serieta mirant tot i tothom. En uns deu minuts la vaig veure més tranquil-la i la vaig tornar a deixar a terra on va començar a tocar les pedretes , i a jugar amb una tortugueta de plàstic que li va oferir un dels infants de dos anys. Va començar a fer bona cara a la seva mestra , i fins i tot s’ hi va acostar gatejant i es va deixar fer moixaines , sempre sense perdre de vista on era la mama. Després del pati vam estar una estona a l’aula jugant , em vaig posar a una certa distància i ella , ja més confiada va anar amunt i avall explorant tots els raconets i les joguines que va trobar. A l’ hora de berenar , com que ho fan en un espai conjunt amb les altres quatre classes. Tants nens junts altre cop amb culleres i menjar per allà la va deixar ben sorpresa altre cop , li faltaven ulls per mirar tot i tothom. No va menjar pràcticament res. Després una estoneta més a l’aula i cap a casa.
La sensació del primer dia va ser bona. Els dos dies següents van ser més o menys semblants , però marxant jo una estoneta ( mitja horeta o tres quarts) . Et demanen que si pots , aquests primers dies et quedis a l’escola mateix a esperar aquesta estoneta , per si a la nena li entra una plorera important puguis anar a calmar-la. Tenen un raconet molt acollidor pels pares , en general sembla una escola molt interessada en obrir les portes a les famílies i a fer-ne partícips de totes les activitats que s’ hi facin.
Fins ara la Laia ha estat saníssima i en aquests nou mesos només ens ha agafat un dia una febrada que no va tenir més importància. Tothom ens deia:” Ja veureu quan comenci l’escola bressol, ho agafarà tot! “ I tal dit tal fet , ha trigat tres dies a agafar el seu primer refredat ! No se si haurà estat “culpa” de l’escola o d’aquest temps boig que ha fet aquesta setmana , la qüestió es que té dècimes de febre i ha començat a moquejar i ara ja sembla una font doble , entre baves i mocs, no guanyem per pitets i per kleenex. Ahir la vam portar al pediatra i ens va dir que era un refredat comú i que havia de fer el seu cursi que no estava tapada de pit ni li havia afecta a la orella, que era més de nas i que estiguéssim tranquils. Li va receptar uns supositoris per desembussar-la una mica i cap a casa! També ens va dir que podíem esperar refredats com aquells una vegada al mes. Que al principi de portar-los a l’escola per la majoria d’ infants la cosa va així. Avui no ha anat a l’escola però a partir de demà tornem hi altra vegada. El plan és acabar aquesta setmana anant-hi de tardes i a partir de la setmana que ve ja hi anirà de matins , anirem allargant l’estona fins que s’ hi pugui quedar de nou a tres , que seria l’ horari que hauria de fer aquest curs. A veure com ens anirà.. ja us ho aniré explicant.
Us deixo una foto que li vaig fer el primer dia d ‘escola, mentre començava a conèixer la que serà la seva aula.

Setembre estressant

2008-09-02T16:05:00.005+02:00

Ahir vaig tornar a la feina. He estat quasi un any sense fer de mestra , primer un parell de mesos de baixa a la recta final de l’embaràs i després quasi nou mesos fent de mare a jornada complerta.

Des que vaig acabar la carrera de magisteri mai havia estat tant de temps sense treballar i en el fons ho trobava a faltar. He demanat reducció d’ un terç de la jornada , així que em tocarà fer vint hores a l’escola : 15 amb nens i 5 de reunions, preparació de classe etc.. Això em permetrà treballar només els matins i poder estar per la nena a les tardes. La Laia començarà a anar a la llar d’ infants d’aquí a 15 dies, així que aquestes dues setmanes amb la nena ens ho fem com podem , fent equilibris d’ horaris entre el seu pare , jo i la fantàstica i imprescindible ajuda dels meus pares, que tot i no viure al costat de casa, fan el que poden per fer una mica de comodí quan els horaris no ens permeten estar per la nena.

Aquest mes serà una mica estressant per a tots. Encara no tenim del tot clar quins horaris podrà fer la nena , com farà l’adaptació , i sobretot , com ens ho podrem fer aquests dies per anar-la a recollir i portar. També em fa patir com s’adaptarà la Laia a l’escola bressol. Fa un mes us hagués dit que cap problema perquè és una nena molt oberta que fa bona cara a tothom i és molt sociable , però fa un parell de setmanes la cosa ha canviat una mica i ja no ho tinc tant clar si s’adaptarà amb facilitat o li costarà més.

Puntualment ha començat a manifestar tot de signes de la temuda “ansietat de separació” o “crisi dels vuit mesos”. Vol estar molt més amb mi , quan la deixo a l’àrea de jocs , o marxo del seu davant , encara que sigui per uns moments es posa a plorar però d’ una manera que no havia fet abans , un plor molt més sentit , de por , de rebequeria, tot barrejat.També ha començat a plorar quan algú que noi li es prou conegut se li acosta a dir-li coses. Es fa difícil perquè d’ una banda tens l’ impuls d’agafar-la a coll tot el dia i que estigui tranquil.la . D’altra banda penso que això tampoc és bo i ella ha d’anar veient que si la mama la deixa a terra i ella continua a prop o marxa un moment , no vol dir que l’abandoni i que no cal posar-se neguitosa .Moltes vegades em poso nerviosa i no se gaire què fer i com fer-ho per ajudar-la a superar aquesta etapa.Tot això abans no era així , volia estar amb la mare , sí , però no es posava d’aquesta manera si marxava. Sembla que tota aquest etapa d’angoixa també es pot manifestar a la nit en nens que dormien perfectament que comencin a despertar-se més sovint i a reclamar la presència del pare o la mare. Per sort això de moment no ens afecta encara.

A internet hi ha força informació sobre el tema i m’ ha anat molt bé llegir una mica més i veure que això és molt comú , que amb més o menys intensitat passa a la majoria de nens i que dura unes setmanes. Us deixo alguns enllaços que m’ han semblat interessants:

http://www.babysitio.com/bebe/desarrollo_angustia.php

http://www.bebesymas.com/2005/10/26-la-angustia-del-octavo-mes

http://www.crecerjuntos.com.ar/angustia.htm

I ja per acabar d’atabalar als papes que ja van de bòlid amb la tornada a la feina , fer quadrar els horaris i els plors de la nena tot això es combina amb el fet que des que ha après a gatejar no para quieta en tot el dia. Tot el dia es vol enfilar , s’agafa a el que pot per posar-se dreta , que li encanta . Li es igual si cau , si li costa , ella hi torna un cop i un altre. Es posa dreta si està al llit o al llit de viatge, si és a terra s’agafa al sofà , als mobles, a les cames de qui trobi per posar-se dreta com sigui . Es tota una escaladora, amb la diferència que té un nul sentit del perill i que cal anar-li al darrera contínuament. M’agrada que sigui aventurera , que intenti superar-se i que sigui insistent si una cosa no li surt, però deixar-la fer una mica implica tenir sempre la mà a prop per si rellisca o si la ma li falla. No vull tenir-la llargues estones dins del llit de viatge que hem instal·lat al menjador, on sé que no es farà mal , perquè a la vegada li restringeixo tota possibilitat de descobrir nous espais i de conèixer casa seva. Però anar-li sempre al darrera és força cansat. Mirant-ho pel costat positiu jo crec que estar tot el dia amunt i avall darrera la nena ens acabarà d’ajudar a recuperar la línia i a posar-nos en forma.

A la foto el primer dia que va aconseguir posar-se dreta al llit tota sola. Es va posar tan contenta!

Un paquetet molt especial

2008-08-26T10:19:00.002+02:00

Ahir al matí va arribar un paquetet a casa des de molt lluny. Venia d' Austin , Texas de part d’ una família bloguera que fa ja força mesos que llegeixo. Son una parella molt maca , en Gerardo i l’Aimeé i tenen una filla preciosa , la Valeria , que ara té a prop de sis mesos i que tots els que anem llegint el seu bloc coneixem bé des que era una mongeteta a la panxa de la seva mare.
En el paquetet hi havia uns detallets del bateig de la Valeria , una tarjeta , unes galetes casolanes fetes per l’ Aimeé i un regalet per a la Laia. Em consta que a més de preparar al mil•límetre el bateig de la seva nena han tingut l’amabilitat d’enviar paquetets semblants a totes les mames /papes que seguim el seu bloc .Això sí que és ser detallista!
Muchas gracias Gerardo i Aimeé!

A la foto veieu a la nostra nena molt interessada mirant bé tot el que hi havia.

M’està agradant molt l’experiència d’escriure aquest bloc. El vaig iniciar quan em vaig quedar embarassada de la Laia i des de llavors , tot i no escriure amb la freqüència que m’agradaria , he anat recollint una mica els moments més importants de l’embaràs i dels primers mesos de la nena. Més endavant m’agradarà fer un recull en paper de tots aquests escrits i regalar-los a la Laia perquè ho pugui llegir quan sigui més gran i vegi com van ser els seus primers mesos ( o anys , no sé fins quan aniré escrivint..).
A més de la satisfacció de poder anar deixant per escrit tota la seva evolució el més bonic és veure que hi ha qui et llegeix , qui comenta i comparteix el que pensa amb tu , i sobretot descobrir altres blocs semblants d’ arreu del món. Des dels comentaris que rep el bloc i donant un cop d’ ull als enllaços d’ un bloc i d’ un altre he anat coneixent blocs de mames/papes d’arreu del món i anem veient que tot i trobar-nos tan lluny l’amor pels nostres fills i el voler compartir una mica les nostres vivències ens uneix una mica.
Avui us vull convidar a llegir el bloc d’ en Gerardo , l’ Aimeé i la Valeria , i si us interessa el tema de les mames i famílies bloggeres doneu un cop d’ ull a la meva llista de blocs pq la majoria són blocs d’aquest tipus.

En moviment!

2008-08-13T09:24:00.003+02:00

Quin canvi en un parell de setmanes! La Laia s’ ha llançat a la conquesta de l’espai! Ha après a gatejar i es com si de cop se li obrissin un piló de possibilitats d’acció que no se les acaba.

El procés ha estat el següent:

Des de petitona que hem intentat que es passi estonetes de panxa a terra perquè s’acostumi a la posició. En aquesta postura va començar a aixecar el cap aviat i cada vegada aguantant-se millor amb els braços. A partir dels sis mesos va aprendre a posar-se tota sola en posició de gateig , és a dir , de quatre grapes i sense tocar la panxa a terra. Però des d’aquesta posició no sabia gaire què fer. Cap als set mesos es balancejava endavant i endarrere en aquesta posició , intentava moure els genolls i les cames i des de fa dues o tres setmanes havia après a desplaçar-se reptant cap enrere i també a quedar-se asseguda des de la posició de gateig. El que no aconseguia era aixecar una mà i després l’altra i anar-les avançant.

Com ja us vaig dir en el post anterior la cosa estava per caure i nosaltres hem intentant deixar-la estones sobre una catifa o sobre el llit amb algun objecte atractiu al davant per tal que faci esforços per arribar-hi . Aquest cap de setmana ha arribat el premi. Quan estava al terra intentant arribar al comandament a distància de cop li ha vingut la inspiració de com havia de fer per aixecar les mans i que això l’ajudés a avançar! Ja tenim aquí els primers gatejos.! No són coordinats i va poc a poc, però aconsegueix anar-se desplaçant cap endavant.

Us deixo un video de l’endemà , sobre el llit intentant arribar al paquet de tovalloletes

I després d’això ens mirem tot el que tenim a casa amb uns altres ulls. Hi ha tantes coses potenciament perilloses! Només dos dies després ha après com sortir de l’àrea de jocs passant per sobre dels cilindres inflables que té. S’ ha llençat a l’exploració del món! Ja cal que anem a partir d’ara amb els ulls doblement oberts i comencem a protegir tot una mica d’aquestes manetes que volen arribar a tot arreu!

Amb els cinc sentits

2008-07-31T00:28:00.008+02:00

Les setmanes i els mesos passen molt ràpid. Ja fa uns dies que comentem que la Laia va deixant de ser el bebè petitó dels primers mesos que, a part de menjar , plorar , dormir i omplir molts bolquers , poca cosa més feia. Ha passat de fer-nos saber les seves necessitats a través del plor a comunicar-se de veritat amb el gest i amb el to de veu i a comunicar no només necessitats sinó també emocions.

Tots els seus sentits han millorat espectacularment. Tot ho mira tan encuriosida! Especialment quan anem de passeig i tot és nou per a ella , ja que l’entorn del nostre pis ja el té una mica conegut. Li agrada mirar les flors, les fulles i les plantes del parc, mira embadalida les estanteries plenes dels supermercats, mira la televisió facin el que facin ( li agrada tot mentre tingui colors i es bellugui) , mira amb interès els dibuixos dels contes i sobretot li agrada mirar des del balcó de casa la carretera amb els cotxes passant.
Quan està asseguda segueix amb la vista el pare o la mare mentre trastegen per casa i també segueix amb la vista a la Cuca , la nostra gata , que la comença a tenir fascinada. Ja comença a fer distincions amb qui coneix i qui no, tot i que en general és simpàtica i fa força bon paper a tothom .

Respecte la oïda suposem que hi sent molt bé , reconeix les veus i es gira de seguida cap a on l’ ha sentida i el mateix fa amb qualsevol soroll conegut o desconegut . Intentem fer-li olorar les coses, li acosto el platet amb el menjar perquè en reconegui una mica l’ olor i pugui preveure què menjarà. De tota manera ella sempre obre molt poc la boca davant la primera cullerada que li arriba per si de cas el que porta la cullera no li agrada. Una vegada tastat el que li donen decideix si continuar obrint la boca o tancar-la i somicar per tal de deixar-nos clar que allò no li agrada.
Tot i això no em vull queixar en aquest aspecte ja que darrerament està una mica més receptiva a tastar gustos nous ( tot i que això no vol dir que després en vulgui menjar gaire quantitat). Cada vegada que li poso colònia li apropo la meva mà molla perquè n’ olori el perfum i sempre somriu , li agrada. Amb tot la setmana passada li vaig acostar una flor que feia molt bona olor i crec que no li va agradar gens pq va arrufar el nas i va posar mala cara , potser va trobar l’ olor massa forta...

En el tema postural i motriu també ha avançat molt. Es manté asseguda tota sola força bé i ja no es desequilibra cap els costats, sap molt bé com ajudar-se de les mans per aguantar-se . De tota manera si la superfície on està asseguda no es tova li poso algun coixí al darrera per si de cas.
A la tumbona ja no hi està tan bé , de fet només la utilitza per a dormir-hi a estonetes ja que , quan està desperta s’agafa dels costats i s’aixeca fins quedar ella ben asseguda amb l’esquena recta per no perdre’s res del que passa al seu voltant. Es passa força estones asseguda jugant a la seva àrea de jocs , que és una mena de espai quadrat amb uns cilindres inflables al voltant que li permet jugar tranquil•lament sense sentir-se tancada com en un “parque” dels d’abans.
Continua volent tocar-ho tot , però ara ho sap fer de manera refinada. Davant un objecte el primer que fa és tocar-lo amb el dit índex suaument i després ho intenta agafar amb la mà. Es pot canviar l’ objecte de ma i li agrada mirar-ho per diferents costats i sobretot sobretot , donar-hi cops o sacsejar-ho ,per veure si sona.
Posar –ho a la boca també ho fa , però ara ha esdevingut complementari a tot això que he dit , ja no és el primer que fa quan agafa una cosa. Ella mateixa es diverteix picant amb la ma a tot tipus de superfície per veure quin soroll es produeix.
També li agrada molt tocar les cares de les persones que més coneix, mentre fa un sorollet carinyos amb la veu. El primer dia que m’ ho va fer per poc no em desfaig d’alegria!
Sap donar-se la volta cap a tots dos costats i recuperar la posició inicial si vol.
Sap posar-se en posició “gateig” , sense tocar la panxa a terra i una vegada en aquesta posició es balanceja endavant i endarrere.
Sap com fer moure els genolls endavant però no acaba de tenir clar com fer-ho al mateix temps que els braços i acaba no avançant gaire i llançant-se de panxa a terra,intentant reptar i estirant els braços al màxim per agafar el que vol. De tota manera , pel que ha avançat aquests darrers dies ,jo crec que està a res de començar a gatejar...

El que potser ha avançat de manera menys espectacular és la parla. Continua amb els seus “eeeee” i “aaaa”, i la seva sil.laba preferida continua essent “ GUI” ( ella no ha fet mai això dels “ajó”, ella fa “gueee” i “guiii”) I no serà perquè no em passi estones davant seu dient-li “mamamamma” i “papapapa” a veure si s’ inspira! De tota manera les seves vocalitzacions ara són molt clares pel que fa a endevinar una mica el que hi ha al darrera : si està enfadada , contenta, queixosa, carinyosa , si té gana , son .. ha après a modular molt bé la veu per fer-nos saber el que li passa.
Jo crec que , quan arribi el moment , les primeres paraules que dirà seran papa , mama , Cuca i NO , tot i que no tinc gens clar per quin ordre serà això...

I us deixo , aquesta vegada tres fotos de la reina de la casa, que ja veureu que ha crescut molt , cada cop és menys bebè i més nenenta :-)

El meu ocellet

2008-07-09T00:38:00.004+02:00

Fa dies que , carinyosament , li diem pollet o ocellet a la nena. , per diversos motius.

Si heu llegit els darrers posts ja saber que la Laia menja poquet, com un pollet. Vam començar malament amb la introducció dels cereals amb cullera , que no li van agradar , vam continuar pitjor amb la introducció de la fruita , que encara li va agradar menys ( fessis la combinació que fessis , natural o amb potet , crua o cuita) , i evidentment , per tenir una mena de continuïtat tampoc li han agradat gaire els pures de verdures amb pollastre , que vam iniciar ara fa un mes.

A hores d’ara ja estaríem molt desesperats amb el tema cullera si no fos perquè sembla que - i ho dic amb la boca petita , per si la cosa canvia - des de fa uns quinze dies la Laia ha fet una mena de tomb positiu amb això del menjar.

El tema de la fruita el portem una mica millor , després de provar amb moltes combinacions de fruites i fetes de diferents maneres ara SÍ que hem trobat una que li agrada : compota de poma i pera , feta amb el babycook i afegint-hi dues galetes sense gluten. No se’n menja grans quantitats , però s’ ho menja amb ganes .

De farinetes amb cullera ja no en menja , ara a l’ hora de dinar menja ( o hauria de menjar) puré de verdures amb pollastre. També ho faig amb la babycook , i des dels primers dies no aconseguíem que mengés més de 3 o 4 cullerades, una misèria. Hem anat provant de canviar alguna verdura, les quantitats a veure si trobàvem i res, idèntic resultat. Quan ens hem decidit a provar algun potet de verdures i pollastre... BINGO.. n’ hem trobat un de concret que sí que li agrada i se’n pot arribar a menjar 100 o 150 grams , res per tirar coets, no se’l acaba , però molt millor que 4 cullerades J

Aquesta darrera setmana hem trobat també alguns tipus de iogurts ( els tipus petit suisse) que li agraden molt , i així anem complementant una mica els dinars .

Fa un parell de dies que ha començat a obrir molt la boca quan el que hi ha li agrada i molt abans de que li acostis la cullera ja té la boca ben oberta esperant que li omplis. Em fa sentir com la mama ocell davant dels seus ocellets amb el bec ben obert esperant aliment. Ès una sensació bonica i simpàtica.

Per això avui quan estava mirant plantilles per canviar una mica l’aspecte del bloc m’ he decidit per aquesta de l’ocellet, senzilla i bonica..

Sis mesos

2008-06-14T00:43:00.007+02:00

Buf.. que abandonat tenia el bloc! Cada vegada que entro i veig algun comentari nou se’m remou la consciencia i penso.. “has d’escriure , has d’escriure” . No és pas que no tingui coses a explicar , però aquest dies ha costat trobar el moment. Fa un parell de setmanes el meu pare va tenir un problema greu de salut , vam tenir tots un ensurt molt gros, però sortosament i gràcies a Déu , sembla que haurà quedat en això , un ensurt i ja es va recuperant. El que hem viscut a casa aquests dies fa pensar molt en la fragilitat de la vida i de la felicitat . Pot semblar que tot va bé, que ets feliç i que la vida et somriu i , en un moment, se’t trenca tot. De tota manera no vull donar més voltes a això perquè sembla que tot va per bon camí i amb tot el que hagués pogut ser al final s’ ha quedat en un avís i tornem a mirar endavant amb optimisme.

Pel que fa a la Laia, avui fa sis mesos , com passa el temps! Cada dia està més desperta i espavilada. Ja té dues dents i cada vegada és més belluguet. Quan la posem a dormir mai no sabem en quina postura ens la trobarem quan desperti, , de vegades es posa del través, o acaba amb el cap on hauria de tenir els peus i els peus on hauria de tenir el cap. Comença a bellugar braços i cames a girar-se d’ una banda i de l’altra i no para quieta. Fa un parell de setmanes ha descobert que és molt divertit posar-se dreta. Quan la tenim en el canviador o a la falda i la volem passar d’ estirada a asseguda es posa tiesa , tiba les cames i agafant –la per sota els braços s’ aguanta perfectament dreta. Li encanta estar dreta, es posa a riure i a xisclar de contenta. Darrerament ha après a aguantar-se tan bé que no cal pràcticament fer força per subjectar-la, només aguantar-la de les mans o dels braços perquè si bé aguanta bé el seu pes d ‘equilibri no en té gaire encara :-)

Aquest mes ha tingut febre per primera vegada. Una tarda es va posar en un parell d’ horetes a 39 de febre. La vam banyar amb aigua tèbia , una mica d’apiretal i cap a urgències! Allà la van mirar bé per descartar una infecció d’orina , que es veu que en lactants és molt important tractar-la el mes aviat possible si és el cas. No va ser res d’això , es veu que tenia el coll vermell i un principi d’angines. Al final va quedar en poca cosa , una mica més d’apiretal cada 6 i en un parell de dies ja va estar millor.

Amb el tema del menjar estem igual, és a dir , malament! Ja m’estic mentalitzant que tinc una nena encantadora, però que amb el tema de menjar me les farà passar de tots colors. Amb les farinetes hi ha dies de tot , algun dia menja més i algun dia a les 4 o 5 cullerades es planta i no en vol més. Aquesta darrera setmana aconsegueixo que es mengi farinetes fetes amb 100 cc de llet i la resta de la ració de llet li dono amb bibi , i em quedo més tranqui-la. El pediatra em va dir k això millor que no, que farinetes a cullerades i que si menjava poc ja menjaria més al següent àpat . Al principi feia com deia ell , però no servia de gaire . Ara que també hi ha un àpat de fruita ja no ho puc fer. Em trobava algun dia que menjava 10-12 cullerades de farinetes i al cap de sis hores un parell o tres de fruita , i clar, si anem així en comptes de guanyar pes en perdrem.. no pot ser.

He provat totes les combinacions possibles de puré de poma, pera i/o plàtan , amb suc de taronja o sense, amb una mica de llet, amb cereals o sense , calent o fred, fent la fruita en compota, he provat la majoria de potets de fruita que hi ha al mercat i res, NO LI AGRADA RES, i pobreta no para de fer magarrufes i s’enfada , no en vol i ja està. Aquets darrers dies estic provant el que em va recomanar el pediatra en cas que no volgués fruita de cap manera. Es tracta de fer una mena de batut amb llet i puré de fruita i donar-li-ho amb biberó. Així , barrejat amb llet nota el gustet de fruita , però s’assembla més a el que està acostumada a menjar . Avui he barrejat quasi tot un potet amb uns 90cc de llet i una cullerada de cereals. No s’ ho ha acabat , però n’ ha menjat força. Intentaré continuar així i cada vegada , a mesura que s’acostumi mes al gust de la fruita anar reduint la quantitat de llet que hi barrejo. A veure si així hi ha més sort :-)

Per cert , aquest diumenge celebrem el bateig de la Laia! Farem una petita celebració , només la família més propera i un dinar després. Esperem que faci un bon dia , després de tantes setmanes de mal temps i pluges. Ja us ho explicaré .

A la foto , un dia qualsevol , tal i com me la trobo just en despertar-se de la migdiada, després d'haver-se mogut a l'estli ventilador acaba amb els peus on es suposa que hauria de tenir el cap , pero ella ben feliç :-)

Cinc mesos

2008-05-18T00:16:00.001+02:00

La Laia ja ha fet cinc mesos.

Continua estant en un percentil baix de pes, però correcte pel que fa a l’alçada. De tota manera és una nena sana, desperta i espavilada que no deixa de regalar-nos somriures i de sorprendre’ns dia a dia .

Ha avançat molt pel que fa a mobilitat . Aguanta el cap perfectament i comença a mantenir-se asseguda sense gaire ajuda. Cada vegada té més precisió a l ‘ hora d’agafar coses i de dirigir mans i dits cap on li interessa. En les darreres setmanes ha començat a interessar-se especialment pel xumet. Se’l treu , l’ observa , s’ ajuda de les dues mans per arnar-lo girant i investigant per tots costats i intenta tornar-se’l a posar , cosa que sovint aconsegueix.

Quan està tranquil·la i especialment quan està contenta , xerroteja i va fent proves amb tot el repertori de vocalitzacions i volums de què és capaç . Darrerament ha après a xisclar i gaudeix molt fent-ho i escoltant-se . Tot el dia somriu , somriu a tothom qui li digui cosetes, però especialment a qui coneix més i de vegades ens regala amb unes riallades que s’ encomanen!

I amb el cinquè mes li ha començat a sortir la primera dent! A hores d’ara tot just si es veu sortint de la geniva, però si la toques amb una cullereta ja se sent “clinc , clinc”. De tota manera ja fa alguns dies que això la fa sentir molt intranquil·la, tot el dia baveja i aquests darrers dos o tres dies ha estat especialment irritable. Tenim uns mossegadors que es poden refrigerar i donar-los hi per tal que alleugin una mica les molèsties , però el que li agrada més son uns xumets especial per la dentició que tenen una mena de boletes en relleu que en xumar li fan massatge a les genives. Fins ara no volia gaire els xumets, però des que li comença molestar la boca els agraeix i els demana , especialment a l’ hora d’anar a dormir.

Amb el que no hem avançat gaire és en el tema cullera. Portem mes d’ un mes amb farinetes, i si bé ha entès una mica que quan s’acosta la cullera cal obrir la boca i anar empassant el que et posen a dins , costa una barbaritat que arribi a menjar-se mig plat de el que li oferim. Comença menjant amb ganes i fent cara que el que li dones li agrada però se’n cansa aviat i comença a girar el cap cap a un costat et deixa ben clar quan no en pensa menjar més. Hem provat diferents tipus i marques i ara estem amb uns de Blevit de la gama “ sinocome” , que em van recomanar a la farmàcia ja que sembla ser que són més calòrics i concentrats i així si en mengen més poquet no passa res.

I per si això fos poc el pediatra ens ha dit que hem de començar a donar-li fruita a l’ hora de berenar . Recomana que sigui fruita fresca (combinacions amb poma ,pera ,plàtan i suc de taronja) on es pot barrejar , si a la nena li agrada més , una mica de cereal. Si això no li agrada podem provar a fer la fruita cuita en forma de compota, o sinó provar amb algun “potito “ d’aquests de compra. Com a darrera sol.lució si no vol cap d’aquestes opcions triar alguna fruita d’aquestes que lligui bé amb la llet i fer una mena de “batut” amb llet i fruita que es pugui beure amb el biberó.

La nostra idea era començar primer oferint-li les fruites per separat a veure si les tolera bé i de mica en mica anar-ne barrejant alguna. De moment hem provat pera i poma , per separat , amb un parell de cullerades de llet i cereals perquè acabi de lligar una mica. Posa unes cares molt divertides davant els gustos nous , però no ho rebutja. Els dos primers dies en va menjar unes 15 o 20 culleradetes petites , de les quals no tot va anar a parar a la boca evidentment , però ja ho considerem un petit èxit, que ho hagi volgut provar. Avui hem intentat un potet dels de compra i li ha agradat més. Quan en portava un terç menjat ja no en volia més i s’enfadava , però deixant-la descansar deu minutets i tornant –hi després i amb una mica d’ajuda del xumet s’ ho ha acabat menjant tot. No vull que s’acostumi a aquest potets, però tampoc vull que rebutgi el gust de la fruita , a veure si de mica en mica s’ hi va acostumant i en el proper post us puc dir que ja menja de gust la fruiteta...

Aixs.. més ens val perquè el mes que ve es veu que haurem de començar amb al verdura i els iogurts!

A la foto , avui mateix , fent cares rares mentre començava a menjar el potet

Farinetes , farinetes

2008-05-04T00:09:00.003+02:00

Fa un parell de setmanes que hem començat a donar farinetes ( altrament dit “papilla” ) a la Laia. A la visita del pediatra dels quatre mesos ens va recomanar que comencéssim a introduir els cereals a l’ hora de dinar , amb cullera. Que si ho podíem evitar que no caiguéssim en la temptació de donar posar una cullerada de cereals a cada bibi , que ell preferia que fes un àpat consistent , de farinetes de cereals menjats amb cullera .

Portem 15 dies intentant que la Laia s’ ho mengi de gust i tranquil•lament i he de dir que de moment no ens n’ hem sortit gaire bé. Els primers dies sentia una certa curiositat per la cullera però una vegada la tenia a la boca tan podia ser que s’ empassés el contingut amb més o menys ganes , que les farinetes retornessin disparades a la cara de la mama o papa amb un “ GUEEE” o simplement que no fes res amb les farinetes i vessessin totes cap a fora embrutant pitet, galtes , coll i tot el que es trobin al seu pas.
Quan van passar dos o tres dies ja anticipava el que vindria quan veia el bol amb la cullera i es posava a plorar directament , a veure si pot convèncer els papes de canviar la cullera pel bibi. Està clar que prefereix el biberó , que això de menjar amb cullera és massa difícil i no té l’al•licient de la tranquil•litat que li dona el fet de xumar. Vam estar uns dies on , per calmar-la - a part de cantar , fer l’avió , fer el pallasso i les mil i una perquè rigui i estigui contenta - hem alternat cullerada , xumet , cullerada , xumet. Així aconseguíem que més quantitat anés cap a dins i que d’entrada anés calmant el neguit que tenia , però clar , no és massa plan , no és pas així que ha de menjar.
Total , que després d’anar-ho provant d’ una manera o altra crec que finalment hem vist la llum de el que cal fer perquè s’ ho mengi millor. A la Laia li agrada més espès de el que nosaltres fèiem fins ara . El pediatra ens va dir de 6 a 8 cullerades soperes per 150 de llet. A les instruccions de la capsa de cereals deia 5-6 cullerades i això és el que havíem fet nosaltres fins ara , però està clar que a la nena no li anava prou bé , Avui que , per provar , hi hem posat un parell de cullerades més del compte la cosa ha anat diferent,s’ ho ha menjat amb més ganes i , tot i que la cosa ha sigut força lenta , no ha plorat i tenia molta més paciència per anar menjant.
A veure si això significa que hem reeixit i que ara ja li començarà a agradar això de aprendre a menjar amb cullera. Més ens val perquè d’aquí a quinze dies tindrà dos àpats amb cullera, ja que començarem amb la fruita!!! Aquí us deixo una foto dels primers dies de cullera .
P.D Als experimentats en el tema farinetes , s’accepten consells

Converses profundes

2008-04-11T11:33:00.004+02:00

La Laia Ha descobert que ella també pot " parlar" . Es passa gran part de l'estona entrenant les seves cordetes vocals fent sorollets , balbuceigs i cantarelles . Parla sola i s' escolta, de vegades fluixet i de vegades més fort, els diu coses als ninots i les joguines que veu i , sobretot , li agrada " dialogar" amb el pare i la mare com una noia gran. Ja ha vist que és una de les millors maneres de cridar-nos l'atenció i fer-nos somriure i estar més per ella.

Mireu-la en plena acció.. sobren les paraules :-)

Si hem de ser sincers , també diré que ha descobert que plorant i cridant també es mou la gent del seu voltant i també li fan cas . Ara ha començat a enfadar-se per altres motius que no siguin " tinc gana , tinc son , m' he fet caca" . Quan alguna cosa no li agrada prou , per exemple, quan la posem a la tumbona i ella considerava que volia estar més estona a coll , o quan volia estar més estona a la banyera i nosaltres la traiem per eixugar-la i vestir-la és capaç de fer uns rebecs impressionants.. en resum.. que la noieta comença a mostrar el seu caràcter .. però un vídeo d'això us el posaré un altre dia :-)

Xuup, xuuuup!

2008-03-28T15:57:00.003+01:00

Fa un parell de setmanes que la Laia ha començat a descobrir per a què poder servir les mans. De moment hi troba dues utilitats bàsiques:

1- Les mans serveixen per a ser xarrupades
2- Les mans serveixen per a poder xarrupar altres coses.

Un dia la tenia a la tumbona i sento : “XUUUUP ,XXXUP , XUUP” , me la miro i em trobo la Laiona concentradíssima xarrupant-se el puny!

Els primers dies hi arribava de casualitat , encara no dominava gaire fer anar els braços cap on voldria, però ho intentava i s’ hi concentrava molt. Ella tenia clar que calia acostar el braç a la cara per arribar a xuclar el puny , però apuntar a la boca no era gens fácil . Primer el puny arribava a l’ orella, als ulls, a la galta. .. quan notava el puny a la galta intentava girar el cap , obrir la boca fins que acabava poden llepar la mà , el dit o el que pugués arreplegar. Ara , un parell de setmanes després ja hi té certa pràctica i sap apuntar els punys cap a la boca a la primera.

Aquesta setmana ha fet un pas més. Ara comença a intentar posar-se a la boca altres coses: la manteta , les joguines que té a prop. Jo crec que encara no és capaç de posar una intenció del tipus “ ara agafaré això i m’ ho posaré a la boca”. Més aviat és que jo deixo a prop de la seva mà alguna joguina tipus mossegador , o alguna cosa petita i fàcil d’agafar. Ella una vegada ho toca sí que intenta agafar-ho i des d’aquí com aquell qui es vol mossegar el puny acosta la ma a la boca igualment , però com que a la mà ara hi té un objecte és aquest el que acaba siguent víctima dels xarrupets. Sembla que la cosa li agrada i es passa força estonetes entretinguda així. Aquí la teniu en plena acció!

Ho miro tot !

2008-03-14T00:22:00.003+01:00

Una de les coses que m’agraden més de la meva feina de mestra és veure com evolucionen i aprenen els infants. Un mateix grup d’alumnes des de p3 a p5 , per exemple ,fan un canvi tan gran ! Canvis a nivell de personalitat i obertura als altres , de nivell de raonament , de progressiva adquisició d’autonomia , tot el procés d’aprenentage de la lectoescriptura...Veure i viure tota aquesta evolució i pensar que , com a mestra, hi has posat el teu granet de sorra en tot aquest procés és molt bonic i gratificant.

Ara amb la Laia a casa estic vivint el dia a dia dels seus petits-grans avenços i aprenentatges des de primera fila i he de dir que ho trobo fascinant. Crec que ser testimoni i alhora contribuir en tot aquest procés serà de les coses que m’agradaran més de ser mare. Es extraordinari veure els canvis que fa cada dia , i com és va fent gran de mica en mica . Cada setmana és diferent de l’anterior, dia a dia aprèn coses noves i cada vegada s’ interessa més per conèixer tot el que l’envolta.

Un petitó acabat de néixer no hi veu més enllà d’ uns 20 cms i el que més li crida l’atenció és la cara de la mare i el pare i com a molt els llums brillants. Els primers dies amb la Laia realment ha estat així. A partir del primer mes, però , i de manera progressiva, la Laia s’ ha anat interessant per tot el que l’envolta. Està fascinada per tot el que tenim al pis. Li agrada molt que la passegin per cada habitació i li expliquin tot el que hi ha. El meu pare n’ ès un especialista i ja sap que això els encanta als petitons els primers mesos. Té dos nets d’experiència!Recordo perfectament el meu pare amb la seva primera neta, la Júlia ,passejant –la per tota la casa i explicant-li què era i d’ on venia cada cosa que hi havia al menjador. Ella l’escoltava profundament interessada, encara que cada dia li ensenyés les mateixes coses ( potser en això estava la gràcia!)

El que més li crida l’atenció a la nostra petitona són els quadres de les parets , una lleixa de la seva habitació plena de peluixos , un mòbil xinès que tenim al passadís i sobretot , la televisió , que és una font inesgotable de sons i imatges brillants. De dia li donem els bibis asseguts al sofà i molt sovint hem de tancar la televisió ja que sinó la nena gira el cap de cara a la tele i li interessa més el que hi facin que no pas xumar.

Imagineu-vos la fila que fem passejant la nena per les habitacions de la casa dient-li coses com ara :

- Veus? Això és una planta que es diu "potus", té les fulles de color verd.. i aquí hi ha un elefantet que ens va portar els tiets de Tailandia.. veus? això és un quadre amb una flor que es diu tulipa ...això és una petxina, la vols tocar? .. i això de color taronja és diu cortina i es pot pujar i abaixar ja veuras... anem a veure el mòbil del dofí dona'm la mà i el tocarem i escoltarem quina música fa.. ui mira.. això és un mirall... Què hi veus? Hi ha una nena i una mama! .." En aquest punt és quan ella es veu reflectida , tot i que no es reconeix suposo, i somriu . Quan veu el seu somriure li agrada i encara riu més... és un solet!

El que és curiós és que a més d'escoltar atentament , no mira de passada el que li ensenyes sinó que ho observa detingudament , ho mira fixament , com si ho analitzés ... què hi deu passar pel seu caparró ? Ha de ser una sensació molt forta veure que tens tantes coses interessants que t’envolten i no saps res de cap. Hi ha tant per conèixer en aquest mòn que per ella és tot just acabat d’estrenar...

A la foto la Laia amb l’avi escoltant atentament el que li explica del quadre. A que se la veu interessada en aprendre-ho tot?

Nena, a dormir!

2008-03-01T10:29:00.004+01:00

La Laia ja té dos mesos i mig. Fa tres nits que ens dorm d’ una tirada de les nou del vespre fins a les vuit del matí de l’endemà .VISCA!!!

Des del principi ens preocupava molt portar bé el tema d’ensenyar l’ hàbit d’anar a dormir a la nena. No volem que la nena s’acostumi a dormir al nostre llit , ni que necessiti que la gronxin i anar a coll per adormir-se , i encara menys que li calgui un passeig en cotxet o en cotxe per agafar el son al vespre ( i menys de matinada o cada vegada que es desperti ¡ ) Acabes sentint tantes històries de el que fan alguns pares per aconseguir que els nens dormin que fa mitja por al final . Totes aquestes opcions crec que haurien de ser ben bé anecdòtiques i molt puntuals de quan estigui malalta la nena o pel que sigui passi una mala nit.

De tota manera sóc ben conscient que en tot això hi juguen molts de factors i que si et surt un nadó inquiet i amb problemes d’agafar el son , neguitós , o que tingui còlics forts i sovint al final has d’acabar fent el que sigui per tal que dormin .De moment , per què en tot això només estem començant i encara ens queden mesos per poder dir que l’ hàbit estigui assolit , crec que tenim força sort.

Abans de llegir el manual del senyor Estivill de com ensenyar a dormir als infants va caure a les meves mans el “Besame mucho” del Sr Gonzàlez. N’ havia sentit a parlar molt i de la seva filosofia , més o menys contraposada al mètode Estivill i volia saber exactament de què es tractava.

Com a mestra d’ Educació Infantil i evidentment com a mare crec que és vital que l’ infant se senti estimat i creixi en un entorn ple de tendresa i moixaines , tant a casa com a l’ escola. En això 100% d’acord amb el Sr González .De tota manera i ara parlo especialment com a mestra , que és en la part on tinc més experiència ,crec que es igualment important posar límits al comportament dels nens , saber-los dir no i que entenguin que quan s’està amb altre gent no sempre es pot fer el que un vulgui i quan un vulgui . El sr González defensa a grans trets la filosofia de “ que no vessi cap llagrimeta, que sinó es traumatitzarà , que faci el que vulgui que ja s’anirà autoregulant per si sol , amb el temps” . També és un gran defensor de que els nens dormin al mateix llit que els pares els primers anys , si així ells ( els nens) ho desitgen i s’ hi senten bé.

Hi ha fragments del llibre que m’ han agradat però hi ha parts on estic en profund desacord. I el que menys m’ha agradat és que per argumentar i donar pes a les seves propostes ens compari amb com crien els seus petits alguns animals o fins i comparant-nos amb els homes prehistòrics. I encara menys que posi dins el mateix sac per carregar-se’ls tots junts mètodes utilitzats en èpoques absolutistes o dictatorials i el mètode Estivill. Crec que treu de context moltes teories i les aplica i compara com si les apliqués a un adult quan és evident que no es pot tractar de la mateixa manera un infant que a un adult. Tracta el mètode Estivill de mètode de maltracte infantil. Ostres.. no fotem!Aquest senyor és metge i té una experiència de molts anys en el tema i una clínica del son reconeguda a nivell internacional. Es pot estar-hi més o menys d’acord però tan errat no pot anar! Mentre llegia el llibre no podia evitar pensar que la seva filosofia era molt bonica i idealista però que no m’ imaginava una classe de p3 amb 25 nens pujats amb el seu “mètode”.

També he de dir que no estic 100% d’acord amb tot el que proposa el doctor Estivill i que el trobo un punt massa estricte , però sens dubte estic més a prop de les seves idees. També penso que el que seria ideal és no haver d’arribar a extrems com per haver d’aplicar-lo estrictament és a dir , intentar que no agafi “mals costums” que llavors suposin moltes llàgrimes haver de reconduir .No s’ ha de ser extremista amb cap teoria. Ni massa repressió ni total llibertat per deixar que els infants facin el que vulguin a cada moment.

Nosaltres hem intentat començar a fer les coses “bé “ des del principi i ,com suposo que fa molta gent ,agafant el millor de cada mètode i afegint una mica de collita pròpia . Cal dir que el caràcter tranquil·let de la nostra nena i el fet que no ha tingut ni un sol dia de còlics ha facilitat molt tot plegat , potser si no hagués estat així ara aquest post seria ben diferent J De moment nosaltres ho hem fet així:

La nena dorm des del primer dia al seu moisès. Primer estava a l’ habitació amb nosaltres i en fer dos mesos la varem passar a la seva habitació , que està al costat de la nostra , ben vigilada per un d’aquest fantàstics intercomunicadors amb vídeo que permet veure-la i sentir-la en tot moment. La Laia se’n va a dormir a les nou del vespre . La seqüència és : bany –biberó - dormir. La posem al llitet amb un ninot d’aquest tovets,en Dudu , sempre el mateix , li fem unes moixaines o li cantem una cançó i a dormir. El que intentem sempre és no quedar-nos al seu costat fins que dormi , sinó que quan la veiem relaxada marxem perquè s’acostumi a agafar el son estant sola , així si es desperta a la nit i no hi som no li caldrà la nostra presència per tornar a agafar el son.

Des del principi que li costa una mica adormir-se, molts dies des de que la deixes al bressol fins que s’adorm passa més de mitja hora. Quan la deixem es queda tranqui-la , però si en deu minuts no s’adorm normalment rondina o plora. El que fem es vigilar-la per l’ intercomunicador i esperar uns 30 segons o així des de que fa el primer GUEE , Moltes vegades rondina i en uns segons es torna a calmar sola i no cal entrar a l’ habitació . Quan la cosa va a més entrem a calmar-la, , li posem el xumet, gronxem el moises o l’ amanyaguem una mica fins que es torna a quedar tranqui-la, i sempre abans de que es quedi adormida tornem a sortir ( normalment això porta un parell de minutets) després d’això moltes vegades ja agafa el son i algunes vegades cal tornar a entrar al cap d’ un quartet perquè encara no s’ ha adormit . Ara moltes nits ja no cal entrar cap vegada i encara que no s’adormi de seguida sap estar-se tranquil-la soleta fins que li ve la son.

Respecte les preses de biberó nocturnes les fem a la seva habitació amb llum suau i una vegada acabada i el bolquer canviat , si cal , la tornem a posar al bressol i pràcticament sempre s’adorm de seguida . Al principi era donar bibi cada tres hores , però a partir del mes va començar a allargar el període de son que començava a les nou del vespre. Ara dorm una mitjana de unes 9-10 hores i aquest darrers dies ha dormit 11 horetes , és a dir de les 9 del vespre a les 8 del matí , que és quan la desperto si ella no s’ ha despertat reclamant “jaling” , per tornar-li a donar biberó.

De dia li costa fer dormides llargues ( posem d’ un parell d’ hores) però en fa una bona colla de curtetes. Normalment quan es de dia dorm a estones a la seva hamaca , que la posem totalment estirada , Després de la presa del dinar li fem fer una migdiada més llargueta i la posem al moises de la seva habitació amb poca llum i així aconsegueix fer un son més llarguet.Ara bé tot això que he dit no està renyit amb que , de vegades , però, es quedi adormida a coll del pare o de la mare, que també li agrada molt ( i a nosaltres , en el fons també).. aquí la teniu..

Per llegir una mica més del tema:

http://www.paraelbebe.net/bebes/2006/10/fragmentos-del-libro-de-carlos-gonzalez-besame-mucho/

http://www.medicina21.com/doc.php?apartat=Farmacia&id=1917 ( el mètode Estivill)

LLeis de Murphy per a bebès

2008-02-01T21:32:00.000+01:00

Com passen els dies! Ja som a febrer i sembla que faci molts mesos que vaig plegar de treballar en agafar la baixa per repòs als set mesos. Tinc aquella sensació de les vacances quan no saps quin dia és , perquè tots els dies són semblants a l’anterior.

Quan encara estava embarassada tenia molt més temps per a tot . Ara la diferencia és que no tinc temps per a res o , més ben dit , no tinc cap llarga estona per dedicar a el que vulgui. Entre biberons , bolquers , netejar i endreçar una mica , recuperar una mica de son i estar per la nena en general , no em queden estones lliures. Cada dia al vespre em faig molts propòsits de el que faré l’endemà : escriure un nou post al bloc, fer una mica d’endreça general al pis, començar a fer de manera regular exercicis post part per començar a agafar línia i sobretot, contestar tots els mails que tinc endarrerits i escriure aquells que tinc pendents. El que passa és que arriba l’endemà i no hi ha temps.. no aconsegueixo trobar una estona llarga per a dir : “ Va ara em dedicaré a fer això “.

Val a dir que cada vegada estem més organitzats i n’ anem aprenent . Però tot això a còpia de pecar de pares novells i de trobar-nos amb tot de situacions que fan pensar en una mena de lleis de Murphy per a bebès . Ara mateix se’m acudeixen aquestes:

- Quan tinguis la nena vestida , neta i a punt per a sortir farà una glopada i s’embrutarà tota.

- Quan surtis de casa amb la nena i estiguis arribant tard a algun lloc recordaràs que t’ has deixat alguna cosa important i has de tornar a casa a buscar-ho(ex. Els biberons! )

- Quan siguis a ca’l pediatra i en desvestir la nena vegis que té el bolquer brut t’adonaràs que a la bossa no te’n queden de nets o que s’ han acabat les tovalloletes .

- Quan la nena porti moltes hores sense fer caca la farà just quan estigueu fora de casa , i en algun lloc o situació poc adequada per canviar-la.

- Quan l’ hagis de canviar al seient del cotxe se li escaparà el pipi just després de treure el bolquer brut i abans de posar el nou , amb el conseqüent mullader del body , robeta i tapisseria del cotxe.

- Els plors de la nena al vespre-nit i la dificultat que tingui per agafar el son són directament proporcionals a l’ interès que tinguis per veure el programa de televisió que fan a aquella hora.

De moment totes aquestes ja les hem experimentat en aquest mes i mig . Suposo que els que sou pares de fa més temps en podríeu afegir d’altres.

De tota manera encara que aquestes situacions estressin una mica queden compensades amb escreix pels moments agradables i veure com creix , aprèn i es desenvolupa dia a dia .

Avui fa un mes que som tres

2008-01-14T12:34:00.000+01:00

Avui fa un mes que va néixer la Laia. Un mes que sóc mare, un mes que som tres a casa… tres i una gata .. tota una família! Quantes coses han passat , quantes vivències , canvis i novetats per a tots, i sobretot per a la Laia. Ha estat un mes d’adaptació per a tots… any nou , vida nova ! .. Ja ho diu el nom del bloc.. i ja és ben bé això .
Malgrat tenir tot preparat quan arribes a casa amb el bebè per primer cop t’ has de plantejar moltes coses, especialment a nivell organitzatiu i d’ horaris. El que he notat més canvi en el nostre dia a dia és el “timing” el haver d’ organitzar tot en funció d’ uns horaris, els que et marca la nena , clar. Ja no es dina ni sopa a l’ hora que et ve de gust , sinó a l’ hora que pots , entre biberò i biberò. De dia ens hem anat adaptant al cicle de cada 3 hores : biberó –bolquer – descans ( de la nena evidentment) i aprofitar les estones de son de la nena per fer feina o per descansar mínimament que ja fa falta. El més dur és la nit. Nosaltres érem molt de mandrejar i de dormir i ja mai més serà com era... o com a mínim fins d’aquí a uns mesos quan la nena ens dormi la nit d’ una tirada.. ara és dormir dues hores i poc i dedicar una mitja de 45 minuts a donar bibi a la nena, canviar-la si cal i preparar el següent bibi . Això de dormir a trossos és matador.. però serà passatger. Aquests darrers dies la Laia ens està començant a regalar amb algunes sessions de son nocturn de quatre hores.. i algun dia privilegiat amb cinc. A veure si això es consolida i s’allarga .
Ha estat tot mes fàcil mentre en Toti estava amb mi tot el dia aprofitant els dies de permís de paternitat i els de festes de Nadal. Les novetats i inexperiències compartides , són més fàcils de portar . Però a partir del dia 2 hi ha un piló d’hores al dia on m’ he d’espavilar soleta… i ja es fa .. .però falten hores per tot.. tot gira al voltant de la nena.
Estic força satisfeta de moment de com va sortint tot. La nena té bona salut, va creixent i menjant i jo no em cansaria de mirar-la de bonica que la trobo .A vegades sembla que no pugui ser, que sigui la meva filla i que és amb nosaltres per a quedar-se , que a partir d’ara hem deixat de ser una parella per ser una família.
El procés ha estat tal i com m’explicava una amiga quan em parlava sobre el seu primer fill. Quan neix la criatura ja te’l estimes molt , han estat nou mesos elaborant sentiments sobre aquell petit ésser que intentes imaginar-te. Fins a cert punt , però , encara us heu de conèixer, i en el fons és un “petit desconegut” que fa que la teva vida doni un canvi radical . A mesura que passen els dies el sentiment de tendresa , protecció i d’amor cap a aquella coseta dolça s’ intensifica dia a dia i es fa més fort. No descobreixes fins a quin punt s’estimen fins que t’ hi trobes.
T’ estimo Laia!

El millor regal de Nadal... la nostra filla!

2007-12-26T13:14:00.000+01:00

Hola a tots! Ja em sap greu haver trigat tan a donar senyals de vida , però això de tenir un fill i adaptar–se a la nova situació no deixa gaire temps lliure. I si a sobre coincideix amb festes d’aquestes familiars ni us explico.

La Laia va néixer tal i com estava previst el divendres 14 de desembre a les 19.40 , de cesària. Em va saber greu que el meu home no pogués estar amb mi en un moment tan especial i haguéssim de viure els primers minuts de conèixer la nostra filla per separat , però els metges no acostumen a fer excepcions en aquest tema, com a mínim amb els marits. El que sí vam aconseguir és que deixessin entrar a la meva cunyada , que és infermera , tot i que en un altre hospital i ella sí que va poder estar amb mi tota l’estona. Va estar molt bé perquè tot i que el personal del quiròfan era molt maco tenir algú conegut que et doni recolzament allà a prop s’agraeix molt . A més m’anava explicant tot el que jo no podia veure del que anava passant a l’ operació. Imagineu-vos la situació:

La meva cunyada -Ara ja han fet el tall… ara treuen un peu…

Els metges – Es pequeñita , poco a poco ..

Cunyada - Ui ja té les cames a fora! … ara treuen els bracets … i el cos…. només falta el cap … ja està , ja està! ( això en uns 3 minuts )

Just després sento l’altre metge que diu “ ja respira” i després un ” GUEE” i veig el meu gine aixecant la nena enlaire perquè jo la vegi ( et posen que un llençolet d’ un pam d’alt just pq no vegis el que li fan directament a la panxa) . Estava tota bruteta estirant i movent els braços , i encara tenia el cordó umbilical que la unia a mi.

I el que ve després ...imagineu: Jo em poso a plorar com una magdalena , de l’emoció i de tot plegat , i al cap de dos minuts una mica més neteta i embolicada amb una manta tèrmica me la van acostar a la galta perquè li fes un parell de petons i la veiés. Tota grisa i cara rodona, la vaig veure tan bonica , però tan petitona!

Això va ser molt breu , no la pots ni abraçar perquè tens els braços en creu allà estirada amb fils a cada braç i se la van emportar de seguida ja que tan petitons els han de donar escalfor molt ràpid. Després es van ocupar de mi , cosint tot el que havien “estripat” i fins al cap d’ una hora o així que no em van tornar a l’ habitació no la vaig tornar a veure a la nena i no ens vam reunir tots tres , ara ja amb la meva parella , per viure els primers moments junts com a família. Només de recordar-ho ja em tornen a baixar les llàgrimes mentre escric això…aixs les hormones..

Va pesar menys de el que comptàvem tots, no arribava a dos quilos i mig , sinó que pesava 2.280. De tota manera és una nena sana i forta i no li va caler anar a la incubadora. Ens la van deixar tenir a la nostra habitació des del primer dia , menys a les nits que se la emportaven per anar-li fent controls i donar-li més bibis quan fes falta. Ens vam passar 6 dies a la clínica , esperant que la nena acabés de agafar pes i que jo em recuperés una mica. Això de la cesària programada està bé perquè t’estalvies totes les contraccions d’abans de parir , però el postoperatori es força més llarg i costós.

Bé i ja no explico més que la nena ja m’ està reclamant . Us poso una foto de la meva petitona de quan tenia una setmana justa . No em direu que no és una preciositat!!!

Espero anar-vos explicant de mica en mica com va tot , pero no sé pas amb quina freqüència serà això . Tinc motes ganes d’escriure tot el que anem vivint aquests dies , però poc temps per a fer-ho .. fins el proper post … Molt bones festes a tots!!!

Ja arriba la Laia!!

2007-12-14T11:41:00.000+01:00

Aquest vespre en concret ja li veuré la carona i li podré fer petonets!

La nena continua de natges i sense ganes de girar-se . En principi esperaven a la setmana que ve a fer-me una cessàrea, que és el que toca en aquests casos, però una servidora que és molt nerviosa té problemes per controlar la pressió arterial aquests darrers dies . No va acompanyat d' altra simptomatologia que faci preocupar , però amb la tema de la pressió alta i l'embaràs no s' hi juga o sigui que el gine ha decidit que no esperem més i que la nena neixi avui mateix. Pel que s' ha vist a les últimes ecografies esperem que el pes estigui una mica per sobre de dos quilos i mig , i que la nena estigui perfectament!
Tan de bo tot sigui així i les coses vagin sobre rodes. Ja us ho explicaré quan torni d'aquí a uns dies!!
Desitgeu-nos sort!

35 setmanes. Això s'acaba!

2007-11-24T23:55:00.000+01:00

Hem arribat a les 35 setmanes. Això s’acaba! Cada vegada ho veig més a prop i més a sobre. Suposo que en part m’ ha començat a agafar el que en diuen “ síndrome del niu” pel qual les prenyades , a la recta final els dóna per netejar-ho tot i estar ansioses per tenir-ho tot a punt.

A mi no és que em doni per posar-me a netejar , però si que em començo a posar nerviosa pensant que encara em falten massa coses per ultimar aquests dies i que encara és aviat perquè neixi.. tinc moltes coses a fer abans!

Aquest dijous vam tornar a anar al gine. Després de 15 dies de baixa i de repòs relatiu la nena ha crescut 400 grams i ara pesa 2100 gr. Encara és una mica per sota de la mitjana de el que li tocaria , però el metge em va tranquil·litzar dient que el que a ell li interessava era veure que realment anava creixent i agafant aliment de la placenta, cosa que sembla que va fent. Per tant , em va citar en 15 dies, en comptes de la setmana vinent. Em va dir “ estigues tranquil·la pq jo també hi estic , sinó t’ hagués volgut veure la setmana vinent “.

Per una banda sí que m’ ha calmat el fet que la nena vagi agafant pes , però d’altra banda vam veure que continua sense agafar la postura cap per avall, ella està massa bé ben assegudeta. La majoria de noies que conec que estan de les mateixes setmanes que jo ja el porten girat o encaixat. Encara li queden un parell de setmanes per a fer-ho , però el metge em va dir que cada vegada és més difícil. Si això continua així vaig directe cap a cesària quan arribi a la setmana 38-39.

AIXÒ ÈS JA!! Seria la setmana abans de Nadal , just per passar el Nadal a casa ja com a família.

He de dir que jo preferiria un part vaginal. M’agradaria saber què és , que se sent ( amb epidural , però eh? , patir per patir , tampoc) i sobretot viure aquests moments i els primers amb la Laia amb la meva parella al costat . Si al final acaba en cesària hauré d’estar jo sola , no veuré res, i abans no estiguem els tres junts no se pas l’estona que passarà.

De moment hem començat a accelerar tot per si de cas ja tinguéssim ala nena abans de Nadal. Hem començat a preparar els regals de Nadal i Reis de la família, pq els primers dies amb la nena ens deixaran poques estones lliures per anar de compres. Estem acabant d’enllestir l’ habitació , la robeta i tot el que necessitarà la Laia. La setmana que ve ens portaran el cotxet i amb això crec que ja tindrem tot l’ imprescindible.

Aixssssss quins nervis que em comencen a entrar!!

Us deixo alguna foto de l’ habitació . Ha quedat molt pastisset i de nena , però , què voleu que us digui.. nosaltres la trobem molt dolça i ens agrada. A més em triat cada detall i el super papa s’ ha currat tota la pintura, paper de sanefa i muntatges i bricolatges diversos. Ens la sentim molt nostra i esperem que la nena s’ hi trobi a gust

Estic de baixa...

2007-11-12T00:25:00.000+01:00

Al principi de l’embaràs pensava acabar tranquil·lament el primer trimestre sense haver d’agafar la baixa . Ara ja feia algunes setmanes que estava pensant en demanar-la a finals de novembre. La meva feina de mestra d’Educació Infantil i el meu caràcter en particular no són gaire compatibles amb agafar-se les coses amb calma i no estressar-me. A l’escola amb els petitons no es para, vas tot el dia amunt i avall , no t’asseus mai per a fer classe , t’ ajups 50 vegades al dia i això acaba cansant força. Al final de dia arribava a casa força aixafada , afegint el fet que la ciàtica em començava a molestar seriosament i em feia anar coixa a estones. De tota manera el detonant de la baixa a principis de novembre no ha estat cap d’aquestes raons.

El dimecres passat em tornava a tocar visita al ginecòleg. Tenia tantes ganes de tornar a veure la nena ! De tota manera les ecos ja no són el que eren fa uns mesos! Costa molt més veure tot plegat. La nena no cap a la pantalla i si bé el doctor ja intenta explicar-te el que va veient no és tan fàcil per a nosaltres que no hi estem acostumats.

El gine : Mira ,mira! Acaba de abrir la boca! ...Ves? Esto es la naricita!... Aquí tienes los parpados... y los labios....Y mira, los pelitos!

I nosaltres : On ?... On ho veus això ?... Quins pelitos?

De tota manera el primer que fa és mesurar el fèmur , el perímetre abdominal i el diàmetre biparietal. Aquesta vegada no tot ha estat en la mitjana que tocava. ( ja era estrany que no sortís per algun lloc algun altre motiu per a preocupar-me.. és que porto un embaràs que vaig de una preocupació a una altra...)

Tot i que estava dins dels límits de el que es considera normal per les 32 setmanes el perímetre abdominal és petitó. La Laia té la llargada que li toca però està una mica massa primeta, pesa 1700 grams , quan hauria d’estar en uns dos quilets. Sembla que això en casos de diabetis gestacional és relativament freqüent. Es veu que una diabetis mal controlada pot donar casos de macrosomia , es a dir que el bebè creixi massa i sigui més gros del compte , cosa que pot acabar provocant que s’avanci el part. Aquest no és el meu cas ja que de mica en mica he anat controlant la glucèmia amb la dieta que em va posar l’endocrinòloga.Hi ha vegades que passa el contrari , els bebès són més petitons perquè la placenta acaba no funcionant tan bé i costa més que els aliments passin al fetus. El metge doncs em va dir que no m’alarmés, però que el millor seria agafar la baixa i fer repòs domiciliari. Diu que creu que agafant –me les coses amb calma , fent repòs , intentar fer tots els sis àpats de la dieta a al dia i especialment no deixant que baixi la glucèmia per la nit .. serà suficient. Torno a tenir hora d’aquí a 15 dies a veure si la petita haurà recuperat pes. A partir de llavors les ecos seran setmanals , a veure com segueix tot.

I bé , per acabar-ho d’arreglar la nena continua en posició podàlica , és a dir , de culs, i de moment sense gaire ganes de girar-se i encaixar-se pel part. Encara té fins la setmana 36 o 37 per a fer-ho . Espero que sigui així , prefereixo un part normal a una cessària . Però no crec que ho pugui triar gaire... el que hagi de ser serà...

M'agrada la meva panxa!

2007-10-29T17:50:00.000+01:00

No m’ hagués pensat mai que escriuria això . La meva panxa no és una part del cos que m’ hagi acabat d’agradar mai . Ara però , és diferent. Després d’ haver d’esperar uns mesos perquè se’m notés que estava embarassada i d’entrada no penséssin que m’ he engreixat una mica i ja està , ara , per fi , la cosa ja és inconfusible.Faig panxa d'embarassada

Encara queden un parell de mesos però la meva panxa és rodoneta i té vida pròpia! Mai millor dit. Vaig començar a notar a la nena des de la setmana 16-17 , i des de llavors cada vegada aquests moviments s’ han fet més concrets i definits. De dia no s’acostuma a moure gaire , o bé sóc jo que estic ocupada en altres coses i no m’ hi fixo gaire. Però els vespres i els matins , o quan m’estiro al sofà , especialment després d’ haver menjat comença el festival.

De vegades són copets en un lloc o altre , que ara ja identifico clarament com a puntades de peu o de mans . Altres cops el que es veu són petites deformacions de la panxa : de cop una petita “muntanyeta” sobresurt més o bé notes que es desplaça una mica,és una part que si la toques és més forta . Imagino que deu ser l’esquena , el cap , el culet... No em cansaria de mirar-ho : és un espectacle , veure-ho i notar-ho alhora

La darrera vegada que vaig anar al metge , fa quasi un mes, després d’ haver estat unes setmanes cap per avall s’ havia posat asseguda , amb el cap a la zona del melic i les cames cap avall. En aquesta posició la notava menys , ja que els copets importants són donats per les cames. Jo crec que ara es deu haver girat , i si no s’ ha girat s’ ha posat de costat perquè fa algunes setmanes que torno a notar moviments diferents. De tota manera identificar com està posada pels cops i pel tacte de la panxa deu ser cosa fàcil per llevadores i ginecòlegs , però per futures mamis novates és complicadíssim. D’ aquí a una setmana toca eco altre cop i sortiré de dubtes.

A l’escola l’efecte de la meva panxa en els nens és ben divers. A hores d’ara la majoria dels nens/es que tinc ( ara dono classe a Educació Infantil i Cicle inicial) , tret dels petitons de p3 , saben que porto un bebè a dins de la panxa. No és cap novetat per ells perquè molts ja han vist embarassades altres mestres , o la seva mare i han viscut el procés de més a prop. Se’ls va la ma a tocar-me la panxa i sovint em pregunten coses i volen saber més i dir-hi la seva:

- Quan sortirà de panxa?

- Te la treuran per la panxa o per la vulva? ( perquè penseu que els nens de p4 o p5 tenen FORÇA clar com funcionen aquestes coses )

- Li ha agradat a la Laia la classe d’avui?

- Està dormint? Què fa ara? Com menja?

- Com hi va entrar aquí dintre? ( Normalment quan pregunten coses com aquestes acostumo a despistar .-))

- Et fa mal la panxa? ( de vegades quan em veuen cansada o que no faig alguna activitat així més moguda)

- Si li parlo molt a prop de la teva panxa em sentirà? Puc posar el cap a la panxa i escoltar-la?

- Jo crec que la panxa et deu pesar tant com al llop de les set cabretes que li havien posat pedres a la panxa ! ( aquest comentari tan espontani em va fer riure una estona )

- Quan surti ja sabrà English perquè ens haurà escoltat molt a l’escola!

- Quan la tinguis la pots deixar en un cotxet en un costat de la classe i així no caldrà que estiguis a casa cuidant-la , podràs venir a l’escola igual! Ja no caldrà que portin una altra senyoreta ( Si home!! S’ agraeix el comentari però d’això res )

I em deixo altres sortides divertides dels infants. Són encantadors! Mira que normalment a la gent se li va la ma a tocar-te la panxa , i si no són persones que hi tinguis molta confiança tampoc és una cosa que m’agradi gaire , però amb els nens és molt diferent Tot plegat inspira molta tendresa. Els trobaré a faltar els mesos que estigui de baixa.

Classes per a panxudes

2007-10-24T20:56:00.000+02:00

Ahir vaig començar les classes pre-part. Em van agradar molt. No sabia gaire a què anava i estava molt a la expectativa de veure de quin pal anaven les llevadores de la Clínica on en principi hem decidit tenir la nena. Érem una vintena, la majoria acaben pel desembre i quatre de nosaltres començàvem ahir com el primer dia.. a les 30 setmanes.

El curs dura dues hores , la primera hora és bàsicament de xerrada , d’ elles parlar sobre un tema i nosaltres fer preguntes i tal. Em va agradar l’ambient , ningú es tallava a preguntar i les seves respostes eren properes i franques. Bàsicament es va parlar d’alletament natural i amb biberó ( sense jutjar en cap moment a ningú per haver escollit una o altra opció ). Em va sorprendre el fet que elles afirmessin que ja havien passat els temps on s’ havia d’esterilitzar i bullir tot. Precisament nosaltres aquest dies estàvem parlant de quin model i quin tipus d’esterilitzador ens caldria pels bibes. La opinió de les llevadores és que el nen s’ ha d’ immunitzar i que evidentment que cada biberó s’ ha de rentar bé després de cada us, però que no cal esterilitzar-lo cada cop. També recomanaven fer servir aigua d’ampolla i a temperatura ambient cada vegada que es prepari un bibe , res d’ escalfabiberons . En fi , tot plegat em va deixar una mica descol.locada , però es veu que tenen molta experiència i saben de què parlen. També van parlar de com reconèixer que el part és imminent i ens van demanar a veure si , les que ens toca parir per festes , podríem buscar un moment per parir que no els calgués deixar a mig cap dinar familiar… ( juas! com si es pugués triar !) En fi.. tocarà el que tocarà , ja ho veurem.

Jo tenia la idea que en aquest cursets es podia portar la parella sempre que es vulgui. Aquí ja em van deixar clar el primer dia que en principi ve la futura mare i prou , de tota manera fan sessions de tant en tant on la parella pot venir. Serà el cas de dimarts que ve que vindrà una pediatra a parlar de l’atenció als nadons en els primers dies i els papes hi estan convidats. Es veu que la setmana anterior també els convidaven perquè feien una visita comentada a la sala de parts de la clínica . Explicaven que un dels futurs pares es va marejar només de veure la cadira de parts , però que en el moment de la veritat , la majoria aguanten força bé, que això que caiguin rodons a terra és més de les pel·lícules. Aquestes xerrades i visites les van repetint periòdicament de manera que si vas seguint el curs abans de parir ja ens tocarà també anar-hi a nosaltres. A veure què tal estarà, ara que han renovat tota la planta de maternitat de la clínica tinc ganes de veure-ho.

La segona hora la dediquen a fer exercicis de respiració . Ja ens van dir clar que aquests exercicis no treuen pas el mal , però és importants fer-los bé per tal que el bebè rebi l’ oxigen que li cal en el moment de les contraccions i també pq la mare estigui concentrada en alguna altra cosa que no sigui el dolor… tot plegat ho deu fer més suportable. Ens ha dit que els anem practicant a casa cada dia .

Apa .. una cosa més a fer… Ostres és ben bé que ja no puc més.. arribo a casa tan cansada que no tinc humor de fer res, només d’estirar-me al sofà o dormir i hauria d’estar fent coses d’escola, arreglant la robeta ,feina de casa .. i ara també els exercicis de bufar i tal…

A veure si aquest dies de festa i de ponts de St Narcís que s’acosten ens posen una mica més a rotllo i em donen temps de posar-me al dia amb tot el que cal fer amb tranquil·litat..

Aixs.. quines ganes que passin aquest dos mesos..

Regal d'aniversari : diabetis gestacional

2007-10-12T17:51:00.000+02:00

La setmana passada en vaig fer 35. Sempre havia pensat que volia el primer fill abans de fer 35 anys. M’ hauré passat per uns mesos , poquet. Potser a triar , hagués preferit tenir fills en el període que va dels trenta als trenta-cinc , però fer plans i portar-los a terme no es tan fàcil . Quasi mai m’ han sortit les coses com havia planejat . De plans n’ he fet sempre molts , però després la vida va d’ una o altra manera i t’ has d’agafar les coses com venen i prendre decisions a partir de el que vas trobant.

Doncs bé , aquest aniversari ha estat diferent ,molt marcat pels preparatius i la propera arribada de la Laia . Ho hem celebrat , vam anar a sopar amb en Toti en plan romàntic a ca l’ Enric, a la Vall de Bianya. Un sopar fantàstic ,un menú degustació d’estrella Michelin , tota una delicatessen. Ens el devíem de fa mesos com a “sopar-guapo-de-celebració de l’embaràs- i que tot va bé” , però per una cosa o altra l’ havíem anat aplaçant. En Toti el comenta molt més extensament al seu bloc.

També ho hem celebrat amb amics i família, però personalment m’ he oblidat una mica de mi .Aquesta vegada m’és igual ser una mica més gran , canviar de numeret , el que sí que marca és pensar que és el darrer que celebrarem com a “parella” , perquè el proper ja serem una família!

La part negativa de l’aniversari i d’aquest dies són els resultats de la corba llarga de la glucosa i la visita a l’ endocrinòleg que vaig fer dilluns passat . Ja vaig dir al post anterior que la corba llarga m’ havia sortit una mica per sobre dels màxims Tant el ginecòleg com la endocrinòloga , que em va fer visitar després diuen que no pateixi , que si es controla bé no hi h cap mena de perill per la nena , però encara que em passi poquet cal fer tots els controls que toquen pel fet de tenir diabetis gestacional , i tot això fins que s’acabi l’embaràs. Això vol dir que he de seguir un règim especial i que m’ he de comprovar dues vegades per dia el nivell de glucosa a la sang ( prèvia punxadeta en un dit cada vegada) i també el nivell d’acetona. Amb aquests resultats anar a l’endocrinòloga cada quinze dies per anar ajustant tot plegat . QUIN PAL!!!

Evidentment , tot sigui pel bé de la nena, faré el que calgui i més, però la part que més m’ empipa són els horaris , haver de recordar cada dia que just una hora després d’acabar cada àpat m’ he de fer la punxadeta i analitzar , sigui on sigui en aquell moment , i que no val fer-ho mitja hora més amunt o avall , perquè els resultats no serien fiables. És afegir una mica més d’estrès diari a tot plegat en aquest tercer trimestre. Ja en tinc força amb la feina, intentant fer el que toca , preparar i coordinar el que cal per facilitar la feina al meu substitut ( que no és poc , però que ara no em posaré a explicar ) i evidentment a casa , amb els preparatius de l’arribada de la Laia, que s’ han d’accelerar aquest darrers mesos. Espero poder amb tot!

Corba llarga i corba curta.. ( i no de les de la carretera )

2007-10-02T00:10:00.000+02:00

Em refereixo a la corba del sucre.. altrament coneguda com Test O ‘Sullivan. Aquesta prova es fa a les embarassades abans de la setmana 28 i la finalitat és veure quin grau de tolerància té el cos als sucre i els hidrats de carboni i detectar possibles casos de diabetis gestacional.

Doncs bé, ja m’ ha tocat fer-la i per a variar en mi no hi ha manera que les coses surtin bé a la primera i em deixin tranquiil.la. Ara que m’ ho estava passant tan bé amb la meva panxeta i havia deixat de patir per tot …

La prova que fan a tothom és la que es la corba curta i consisteix en el següent:
Vas a un centre on facin anàlisis . Tot i que no és obligatori , és millor si hi vas en dejú i si no que no hagis menjat gran cosa .Et fan beure una ampolleta d’ un líquid molt dolç que conté uns 50 grams de glucosa. Tothom explica que és tan dolent però jo ho vaig trobar suportable. Té gust de Fanta de taronja sense gas, potser una mica més dolça.No em va costar beure-la , però al cap d’ una estona sí que se’m va posar una mica malament a l’estómac.. De tota manera res greu. Al cap d’ una hora de beure el líquid i d’estar-te allà asseguda sense fer res et treuen sang . Es tracta de veure amb quina efectivitat el cos assimila el sucre.

Em van trucar el mateix dia dient que havia sortit la prova alterada i que si podia anar el mes aviat possible a repetir-la que em farien la versió llarga. Em vaig preocupar perquè vaig escoltar el missatge del contestador tres dies més tard de el que havia arribat.. L’endemà demano festa a l’escola i em presento a fer-me els analisis. Despres d’esperar el meu torn uns 45 minuts em diu la noia d’allà:

-Ai quin greu.. la meva companya que et va trucar no et va dir que havies d’anar primer amb el teu gine i que et fes un paper . Es pensava que anaves amb un altre que ja ens ho fa fer directament sense paper.

Total , que vaig perdre una estona miserablement per a res. Aquell mateix dia vaig al ginecòleg que efectivament em diu que cal fer la corba llarga , la versió completa de la prova que només es fa quan la primera surt alterada. Em va posar un règim per seguir tres dies i després a repetir la corva.. aquesta vegada multiplicada per dos.

I dic multiplicada per dos perquè la versió llarga de la corba requereix que et beguis un líquid el doble de dolç , amb 100 grams de glucosa.. i aquest no és tan fàcil de beure. La prova en sí és molt més desagradable i avorrida . Et deixen els braços com un colador:primer et treuen sang abans de beure el líquid i després te’n tornen a treure passada una hora , passades dues i passades tres hores. Jo creia que em posaríen una via i aniríen fent, pero no.. ara un braç ara un altre.. dos punxades a cada.Aquest vegada se’m va posar pitjor, es pot beure i retenir a l’estomac , però al cap d’ una hora i de dues em vaig marejar i vaig acabar estirada en una camilla una bona estona.

Ja tinc els resultats d’aquesta prova i no han estat tot lo bons que jo esperava. Tampoc són desastrosos , suposo. He trobat per internet que dels quatre valors que s’ obtenen , ( es a dir la glucosa a la sang abans del liquid i a una hora , dues i tres) es considera la prova patologica si dos resultats igualen o superen uns mínims establerts. En el meu cas m’ han sortit molt bé els índex de abans de beure i el de les tres hores , però els altres dos surten un parell de puntets per sobre del que toca. Supso que de fer una mica de règim no me’n escaparé . Dijous em toca metge.. a veure què em diu. Serà un pal si he d’estar tres mesos sense coses dolces, però si ha de ser així què hi farem.. tot sigui per la nena… Per mi seria molt pitjor prescindir de posar sal al menjar …

Tornada a l'escola

2007-09-07T21:01:00.000+02:00

Finalment i després de unes sis fantàstiques setmanetes - no tres mesos , com el que diuen molts quan opinen gratuïtament de les vacances de mestre- he tornat a l’escola a començar un nou curs.
Com cada any , després d’ una setmaneta de rodatge , de la primera retrobada amb els companys , del primer claustre i dels primers preparatius s’esborren aquest dies de descans i de seguida les vacances semblen molt lluny i ja es torna a entrar a la rutina de treball. No voldria donar cap sentit negatiu a aquesta expressió ja que he de dir que la meva feina m’agrada. Per molt que de vegades m’estressi , em cansi , i faci que t’emportis maldecaps i feina a casa, m’encanta fer de mestra i tot el que això implica.

Va haver-hi una època on vaig perdre aquest sentiment i aquesta motivació. Massa anys treballant en una escola privada que tot i que em va donar molts bons moments , també me’n va portar d’altre de dolents i em van fer perillar cap a la síndrome del “burn out”. Per sort desprès de tres anys intentant unes oposicions a mestra d’educació infantil me les vaig treure i ara ja és el meu quart any de mestra a l’escola pública.
Aquest curs , però , encara que repeteixi l’escola dels dos anys anteriors tot és diferent. La meva és una escola de nova creació , aquest és el seu cinquè any de vida , creixent un curs per any , i després de passar aquests darrers en mòduls prefabricats aquest any estrenem escola nova. Això ens va suposar a tots els mestres molta feina extra al juny i juliol .Qui us penseu que va acabar empaquetant, traslladant i desempaquetant , quan la majoria de companys d’altres escoles ja havien iniciat les seves vacances?. I per suposat , ja us deveu imaginar que traslladar una escola no és el mateix que traslladar els mobles d’ un piset de 60 metres…
Malgrat tot començar en un espai nou , amb molts companys i alumnes nous , sempre és un projecte il·lusionant i tot un repte. Sí, sí, repte, que no us penseu pas que pq tinguem parets i edifici nou anem sobrats de mobiliari i material, de fet no és que anem sobrats sinó més aviat que tenim el mínim i imprescindible…per a la majoria d’aules , però encara ens falta força de tot. Els que esteu en el món de l’ensenyament ja sabeu com funcionen aquestes coses. Segur que el dia de la foto i de tallar la cinta ja s’haurà procurat que tinguem , com a mínim el mobiliari d’algunes aules que ens falten.
Per mi però aquest any serà diferent. Quan començo a preparar la meva aula , les programacions i el curs en general no m’acaba de semblar que per a mi aquest curs serà molt curt. He de tenir la nena pels volts de cap d’any, per tant en els millors dels casos acabaré aquest trimestre sencer, del segon no en veuré res, i del tercer , espero poder-ho arreglar perquè tampoc i no tornar a l’escola fins el curs que ve. Encara m’ he de informar com funciona tot això de les baixes per maternitat , de les compactacions per alletament i de tots aquest fantàstics drets que tenim les mames que treballem a l’escola pública i que penso aprofitar al màxim.

De moment he començat bé. Tot i això ,el ritme de reunions i de preparació de curs sense alumnes no té res a veure amb el treball del dia a dia amb nens d’ infantil. La meva panxa cada vegada és més que evident . Amb tot ningú , ni pares ni alumnes que m’ han vist aquests dies de reunions i visites a l’escola m’ ha fet cap comentari. Suposo que estic en aquella etapa on la gent et veu més rodona i intueix un embaràs però es talla de preguntar o comentar per no fer una planxa. Estic segura que els nens , que són molt observadors i infinitament més espontanis seran els primers a preguntar-me que què em passa a la panxa. A veure com va tot a partir de dimecres , que és la tornada oficial a l’escola amb mainada. Ja us ho explicaré.

Ecografia Morfològica

2007-08-29T15:35:00.000+02:00

Per fi ahir ens van fer la ecografia morfològica.En teoria es fa a la setmana 20 , però com que som agost i ja se sap que qui més qui menys està de vacances, a mi me l' han feta a la setmana 22. Aquesta ecografia té una importància especial , ja que la fan amb un ecògraf d’alta resolució i és més llarga ja que s’entretenen a mirar tots els òrgans del fetus, el mesuren per tots costats , miren la col·locació de la placenta , el líquid... en resum , que pot servir per detectar anomalies importants.
Conseqüentment ,servidora tornava a estar supernerviosa per si tot sortia bé , que no hi trobessin res inesperat etc etc.. en la tònica meva de cada vegada que vaig al gine.
El que passa és que al lloc on vaig aquesta ecografia la fa sempre la mateixa persona , la mateixa madam que també fa totes les amniocentesis : una senyora que deu rondar els 50 , amb pinta de ser molt experta en el que fa,però molt molt escassa en explicacions i no diguem ja en simpatia. Ja sé que ells fan la seva feina i que cada setmana deu fer la mateixa ecografia moltes vegades , però què voleu que us digui , per mi és la primera vegada que em fan una eco com aquesta, és la de la meva nena i és molt important, et sents millor si t’ ho expliquen una mica tot i si et somriuen una mica i fan alguna brometa per trencar una mica el gel.
Doncs res.. em poso allà estirada , em posa el gel i comença a mirar-ho tot . Es va estar a un parell de minuts sense badar boca. Jo estava a punt de dir-li “ ens pots comentar una mica el que estàs veient? “ , ja m’estava posant nerviosa , per variar . Res... ella , que tenia una ajudant al costat que anava prenent nota amb un portàtil de totes les dades , a lo seu i comença a dictar les mides a l’altra noia com un robot:
- Diametre biparietal 52 mm, perímetre cefàlic 186 mm , estructures encefàliques bé , cordó bé , vasos tres etc…
I tot això ho feia sense cap aclariment pels papes que estàvem allà al costat intentant desxifrar el que anava dient. De tant en tant jo no aguantava més i li feia alguna pregunta:
-Això que estàs mirant es el cor? Ho estàs veient tot bé? Això que estàs mesurant ara què és?
I la senyora continuant amb la seva feina, contestant lo just i imprescindible perquè la pesada prenyi d’allà no l’ emprenyes gaire més. Al final de l’ecografia em va dir que tot estava bé i que totes les mesures estaven a la mitjana de el que tocava per estar de 22 setmanes.
En fi, suposo que fa la seva feina bé , però ,què voleu que us digui , una que és mestra troba a faltar una mica la part didàctica i humana de tot plegat. Menys mal que el gine que m’atén normalment no és així i totes les preguntes que m’ han quedat les guardo per la propera visita. Ja es tem quan obro la llibreteta on apunto tot el que li vull preguntar perquè no se’m oblidi res. Pero com a mínim ho contesta amb un somriure i la seva actitud és molt més tranquil·litzadora.
Us poso un parell de fotos de la cara de la nena , que ens va adjuntar amb l’ informe ecogràfic. Ara ja no cap tota en una sola foto. A partir d’ara per mesurar-la et diuen la longitud del fèmur i si es multiplica per set surt aproximadament el que mesura en total . Si es vol fer més exacte es pot anar a aquesta pàgina que t’ ho calcula exactament. La meva nena té un fèmur de 4 cms i la calculadora diu que en total deu fer uns 29 cms! Com ha crescut en 5 setmanes!

Sé que hi ha qui arriba al bloc des del google buscant informació sobre l’embaràs. Si has arribat aquí buscant més informació sobre aquesta ecografia et passo dos enllaços que a mi m’ han estat molt útils. El primer es un pdf del gencat on explica com han de ser les 3 ecografies bàsiques que et fan i s’entreté molt explicant què han de mirar a l’ecografia morfològica.
El segon enllaç porta a una web italiana on posa com han de ser les mesures del bebè a cada setmana, serveix per comparar si tot el que t’ han mesurat està dins la normalitat i com evoluciona. Està en italià , però s’entén bé.
Enfi.. espero que tot plegat us serveixi una miqueta

Fòrums per a premamis i Metallica per a bebès

2007-08-25T01:13:00.000+02:00

Esgotant els últims dies d’agost i de vacances!
La veritat és que estic aprofitant per descansar i dormir molt, a veure com ho portaré quan comenci a treballar a l'escola. Intentem anar de visita a botigues de bebès per començar a decidir sobre els mobles de l’ habitació , el cotxet i d’altres compres importants que s’ han d’encarregar un temps abans. Encara no ens hem compromès amb res, però . Em resisteixo a començar a comprar de veritat fins que no pugui estar ben tranquil·la, especialment a partir de l’eco morfològica que m’ han de fer la setmana que ve. Desprès d’això si tot va bé llum verda per començar a comprar cosetes. En tinc unes ganes!
Pensava no fer cap post fins després d’aquesta visita , però avui he trobat una cosa tan bonica que no me n’ he pogut estar.
Avui volia parlar de fòrums. Ja fa temps que funcionen els fòrums a Internet i ja fa temps que en conec el funcionament , però mai m’ havia enganxat a cap, i quan dic enganxat vull dir seguir-lo , llegir-lo amb certa freqüència i de tant en tant participar-hi. Una amiga em va recomanar especialment el fòrum d’embaràs de “ enfemenino”
Així d’entrada la web de “ en femenino” és força completa , molt plena de topics típicament femenins ( moda, bellesa, parella, cuina, estar en forma, salut , ser mare ), però també amb moltes coses interessants. Al costat del títol de la web hi ha un apartadet molt petit on posa “ FORO”
Sembla un apartat insignificant , però una vegada hi entres hi ha un desplegament de fòrums i subforums on , amb una inscripció gratuïta pots participar. Sembla una mica rebuscat , però una vegada dins hi ha una barbaritat de gent que hi participa ( tant d’arreu de l’estat espanyol com d’Amèrica llatina) i hi escriu diàriament. Hi ha fòrums de tot tipus.
Perquè us feu una idea jo entro regularment al fòrum d’embaràs , que té a la seva vegada més de 40 temes o subforums. Normalment entro al de “mamas de enero” , és a dir , de noies que en teoria hem de parir el proper gener . Fins ara hi participem , només en aquest subfòrum , unes 175 “prenyis“. Està molt bé perquè coneixes gent que està exactament en la teva mateixa situació , embarassada de les mateixes setmanes i el fòrum es converteix en un espai per compartir sensacions , preocupacions, troballes a Internet , dubtes i el que vagi sorgint en el transcurs de l’embaràs . Més que res de vegades per anar xerrant del tema de tot el que va passant amb algú que esta passant pel mateix que tu ,sense “taladrar” tan sovint a la parella o a qui tens al costat a la vida real.
La majoria de les que estem per allà estem força familiaritzades amb el tema Internet i sempre hi ha una o altra que troba coses interessants a la xarxa i hi comparteix amb les demés. Avui vull compartir amb vosaltres dues d’aquestes troballes, que com us he dit , no son meves, sinó gentilesa d’ una companya del fòrum.
La primera és una cançó de la Caja de Pandora , amb una lletra molt bonica que l’autor dedica a la seva filla nascuda fa poc, a les sensacions que tenien quan l’esperaven i a les sensacions dels primers moments amb ella. Fa emocionar. Vaja ,a mi m’ ha fet emocionar tot i que reconec que no és cosa difícil tampoc . Us posa un muntatge que han fet uns papes al youtube amb aquesta cançó de fons i posant imatges molt ben triades de la seva filla.Aquí va:

I també parlant de música i com a segona aportació us passo una pagina web molt curiosa , on s’ han dedicat a convertir les principals cançons de grups molt coneguts en cançons de bressol. Es poden comprar cds amb cançons de bressol adaptades de temes de Metallica, Ramones, The Cure , Beatles o U2 , per dir alguns exemples. A la web pots comprar els cds i també escoltar-ne gratuïtament alguns fragments per veure com sonen. I si t’ interessen i no vols gastar ni cinc , la majoria es troben fàcilment a la mula ;-)
L' invent es diu ROCKABYE BABY ! Clickeu i us enllaço amb la web.

I per avui res més , només recomanar-vos si us heu deixat caure per aquí i esteu embarassats o desitgeu quedar-hi properament , que no deixeu de donar un cop d’ ull als fòrums aquests que us he parlat , valen la pena.
( que consti que no hi tinc comissió eh? , però estan molt bé , seriosament )

Aleteig de papallones i bombolletes sota el melic

2007-08-09T17:26:00.000+02:00

Quan llegeixo llibres i articles d’aquests per a embarassades et descriuen els primers moviments del bebè fent aquest tipus de comparacions : papallonetes a l’estomac ( mmmm…això no era per descriure quan s’està enamorat?? ) , bombolletes que exploten ( i una “explosió”d’ una bombolla la notaré?), gasos ( eing?), una carícia per dins ( aquest sona més bonic), alguna cosa que flota per dins l’abdomen, un ratolinet que es mou per dins ( aquesta made in la meva mare i la meva tieta)... etc.
Tot aquest conjunt de coses en teoria es poden sentir per primer cop a partir de la setmana 15-16 en qui ja ha tingut un primer embaràs o està molt primeta ( que tampoc és el meu cas) , i per a la resta entre les setmanes 18 a 22. En teoria és més fàcil notar-ho quan s’està estirada i especialment si has “ xutat” carinyosament al bebè abans menjant alguna cosa dolça , cosa que es veu que els fa posar més actius.
Com us podeu imaginar feia dies que tenia ganes de poder corroborar aquestes comparacions i veure com és aquesta sensació. No pots evitar “ escoltar-te" més i intentes identificar o classificar tot el que se sent de melic per avall. No és feina fàcil pq des del moment de quedar-te embarassada que sents regularment una gran varietat de sensacions tipus punxadetes , estirades, petites rampes i altres moviments, degut a l’estirament de tota la zona i especialment pel fet de anar creixent l’ úter i anar-se estirant tots els lligaments de per allà.
Enmig de tot això com carai havia de sentir jo un aleteig de papallona??
Doncs va arribar , sí senyors , encara que no m’ ho creia , i tal i com m’ havien dit : “quan ho notis sabràs que és la nena i no altres coses” .
Això va ser un dia al vespre al final de la setmana 17 .Havien vingut els meus pares i m’ havien portat el primer regalet per a la nena. ( Digueu-me supersticiosa però havia prohibit a tothom de fer regalets massa aviat .Nosaltres mateixos encara no hem comprat res de res, tot i que ja fa molta il•lusió anar mirant de tot, i no ho farem com a mínim fins passat l’estiu ) .
La meva mare volia tant sí com no ser la primera a fer algun regalet i ens va portar un osset d’aquests que fan música per posar al llitet. Aquest que veieu.

Doncs bé aquell vespre , mentre estava estirada em vaig posar l’osset a la panxa i vaig estirar l’estrella pq fes la musiqueta. Ja sé que la nena encara no hi sent pràcticament , però què voleu que us digui , va ser un impuls , i us asseguro que hi va respondre. No sé si va ser el so o la vibració o la casualitat però vaig notar un copet , un “tumb , tumb ” claríssim en direcció a l’ osset. ( suposaré que va ser pq li agradava molt ). Res de papallona , ni bombolla , ni ratolí , ni gas , ni carícia. Va ser un copet suau , des de l’ interior ,acompanyat de la sensació meva que no era jo mateixa ni res provinent dels meus músculs o el que fos que hi tinc per allà dins, sinó d’ algú altre que des de dins em feia un senyal.
Em vaig posar contenta, però amb reserves, no fos cas que fossin imaginacions meves. Però no, l’ endemà i els dies següents ho he tornat a notar. De vegades és un “ tumb , tumb”, un copet molt suau , de vegades un “ blub, blub“, una sensació de bombolleig ( sí ,aquesta la corroboro) d’ una bombolla espessa k tens a dins, i altres vegades de que alguna cosa es mou sota el melic, però vaja, res que s’assembli a un ratolinet.
Que bé! Quina tranquil•litat que dóna sentir que hi és i que es mou i que està bé. No ho he dit , però podeu imaginar-vos que el primer cop que ho vaig notar em vaig emocionar i tot ( faltaria més , una que ja és emotiva de per sí i a sobre amb el carregament hormonal de embaràs...)
De moment només ho noto jo , encara falta alguna setmana més i que la nena es faci una mica més forta i reforci els seus copets pq el futur papa la pugui notar . Ja en tenim ganes!
I per acabar-ho d’arrodonir avui ens ha arribat una altra magnífica notícia! Ja tenim els resultats finals de l’amniocentesi , i tal i com ens van dir en els resultats avançats , han corroborat que TOT ESTÀ MOLT BÉ!!
Que bé!! a veure si ara deixo una mica de ser tan patidora i gaudeixo una mica més de tot plegat!

És una nena!

2007-07-27T20:01:00.000+02:00

Feia dies que no escrivia. No em venia de gust explicar res fins que pogués explicar coses bones. I de moment tot va bé.
Finalment em vaig fer l’amniocentesi el dimarts de la setmana passada. No és una prova gens agradable , per dir-ho d’alguna manera, però no fa el mal que pensava que em faria i per sort dura poc. És més la impressió que et fa que et clavin una agulla tan a prop del petito-na i l’angoixa dels riscs que té la prova en sí. D’ una banda , pensant en els resultats , en si diran si el petit està bé i sa. D’altra banda no pots evitar pensar en el risc de la prova: un 1’5% de les dones que es fan l’amnio acaben perdent el bebè a causa d’ una infecció o d’ un trencament de la bossa , tot causat per la prova en sí , l a majoria de vegades estant el nen perfectament.
Doncs bé , una vegada feta la punxada i extret el líquid t’ envien a casa i venen 48 hores de repòs absolut , estirada i movent-se el mínim possible. Aquestes hores es fan llarguíssimes. Més que pel fet de haver d’estar estirada i avorrida tantes hores , per l’espera dels resultats. Ens els havien promès el dijous tarda , dos dies desprès de l’amnio , però al final van arribar el divendres al matí. Per sort han estat BONES NOTÍCIES. Tot està bé i normal i ara ja podem dir que ÉS UNA NENA!
No són els resultats definitius , aquests arribaran d’aquí a un parell de setmanes , potser menys, però són els més importants i els que ens tenien en dubte després dels anàlisis.
Amb tot, una que és patidora fins als extrems , no volia estar tranqui-la fins a la visita del metge als deu dies de la prova. Això va ser ahir tarda, es tractava de fer una ecografia per comprovar que la nena està bé , que el cor li batega perfectament i que la prova no ha afectat a la bossa ni al líquid amniòtic.
Quan la vaig veure sí que vaig començar a respirar una mica tranquil·la. Està tot perfectament i la nena es movia i va creixent el que toca. Ara mateix uns 12 cms del cap al cul , és a dir amb les cames estirades deu fer quasi un pam! No m’acabo d’explicar on es posa tot aquest tros de nineta a dins la meva panxa, però la qüestió és que hi és i està molt bé.
Ahir vam poder filmar la prova i aquí us en poso un trosset pq conegueu la nostra nena. Encara no tenim el nom decidit 100% , però de moment tot apunta a que es dirà Laia.

Fixeu-vos com al voltant del segon 30 tira petonets amb la boca i tot ;-)

De Triple screenings i amnios...

2007-07-11T21:48:00.000+02:00

Doncs apa.. les coses no poden anar sempre de color de rosa.. sempre ha de sortir un o altre motiu que faci que em preocupi. Mira que jo poso tot els meus esforços en gaudir de l’embaràs. Vaja, tothom és el que em diu , però no és tan fàcil. Això de la “ dulce espera” no us ho creieu.. és un mite!
Tot plegat va del triple screening. Una merda d’anàlisis que et fan fer de vegades a la setmana 12 ( fiabilitat de 85%) i de vegades a la setmana 15 ( fiable al 60%) .
Aquest anàlisi et dona un tant per cent de probabilitats de risc de tenir un bebè amb problemes cromosòmics. Vaja , no et diu ni sí ni no ni t’asseguren res , t’adjudiquen un numero , una probabilitat entre les que siguin de que el teu fill tingui problemes. Es tracta que et surti una probilitat inferior a 1/270.. vaja que el segon numero ha de ser molt més gros.. el més possible.
Si es així , normalment pots estar més tranquil i no fer-te l’amniocentesi (encara que en cap cas et garantitzen que tu no siguis aquest u entre els que siguin ) si surt menys tampoc vol dir k ho sigui. ( segons el meu metge diu que voldria dir que si tinguessis 270 fills doncs et sortiria un amb problemes, clar que no saps quin numero seria)
En fi .. a el que vaig . La gent que no es planteja l’amnio en cap cas no es fa els anàlisi. He parlat amb gent de tot , hi ha qui no se’n fia , qui no vol que els encasillin en un número ,en general hi ha molta polèmica i diverses opinions del tema, però els pobres mortals que no sabem què hem de fer ens la fem.
Doncs bé, Em vaig fer el de les 12 setmanes , combinat amb el plec nucal i sortia un numero acceptable ( 1/1800) . Com que es van equivocar en els dies exactes de embaràs m’ ho van recomptar i va sortir encara millor ( 1/7900 )
Mentrestant m’ ho recomptaven el metge em va dir :
-Fes-te el del segon trimestre també , per si el primer no poden arreglar-te’l.
I sorpresa, va i surt un risc 1/ 170. COI!!!
Com pot ser amb tres setmanes de diferencia? Que ha canviat aqui? Intento anar al gine a treure’n l’aigua clara i no us creieu que em va solucionar la papereta. Em van dir que el primer era més fiable , que si no haguéssim fet el segon em quedava molt tranqui-la pel resultat i no fèiem amniocentesi. ( I DONCS PERQUE ME’L VAN FER FER DONCS?? ) , que el del segon trimestre massa sovint donava resultats alterats i enviaven gent a amnio sense que fos estrictament necessari.

La qüestió és que n’ hi ha hagut prou per posar-nos el dubte al cos i ja tenim hora per fer l’amniocentesi dimarts que ve. Jo sóc massa patidora i no em puc quedar sis mesos preocupada per la incertesa La prova té un cert risc. Si us heu fet alguna operació ja sabreu que et fan firmar un paperet que fa força por conforme ja saps on et poses si quins són els riscos.
Els resultats triguen 21 dies laborables,una eternitat per uns pares que pateixen , però s’ han tret de la màniga una manera d’avançar part dels resultats i en 48 hores, previ pagament de 130 euros , et diuen el què de les malalties més importants. Suposo que com nosaltres, hi deu caure tothom i pagues per la teva tranquil·litat.. quina manera de treure profit de les pors de la gent..
Espero que vagi tot bé, desitgeu-nos sort...

A moment like this

2007-07-07T17:23:00.000+02:00

Estem de celebració . Aquest cap de semana fa un any que ens vam casar. I en un any n’ han passat tantes de coses… algunes bones i d’altres no tant . I la millor , la que porto a la panxa! Em sento molt millor , físicament i d’ànims , que ja estic de vacances!!! Ja era hora... hi ha tantes coses a fer aquest estiu...
De moment aquest cap de setmana anirem a dinar al restaurant on ens vam casar , el diumenge . I avui anem cap a Barcelona a passar la tarda-vespre-nit , encara no se a on , això és una sorpresa d’ en Toti , però ho intueixo ;-).
Mentrestant aquest matí ens ha donat per recordar , tornar-nos a mirar les fotos del casament i tornar a escoltar la música que vam triar per a cada moment de l’enllaç. Crec que la cançó més bonica de totes és la que vam triar per posar de fons mentre tallavem el pastís. És una cançó de la Kelly Clarkson : “ A moment like this” Digueu-me bleda , pero cada cop que la torno a escoltar em venen les imatges d’aquell dia i em poso sensible... La lletra de la cançó també és molt bonica , i també penso que la podria aplicar a tot el que estem visquent aquests mesos amb l’ embaras i a tots els instants especials que hem tingut i que estan per venir..

I can’t believe it’s happening to me...some people wait a lifetime for a moment like this...

Si no coneixeu la cançó , aquí en teniu un video del youtube

UN BEBÈ MOLT PÚDIC

2007-06-30T16:13:00.000+02:00

Feia dies que no escrivia. Ara estem de 13 setmanes i mig. Acabem de superar la barrera psicològica dels tres mesos , on sembla que tot és més delicat i el risc de qualsevol problema és més alt. I de moment tot va molt bé.
Em trobo força millor. Encara tinc son i m’adormo con si res al sofà, però en general estic menys cansada i no tinc aquells fàstics tot el dia que feien que res de menjar em vingués gaire bé. Tampoc tinc una gana desbordant , com sembla que els passa a algunes noies embarassades que estan del mateix temps que jo ( almenys no de moment) , i faig el que puc per menjar sa , una mica de tot i cuidar-me.
M’ he aprimat dos quilos aquests primers mesos i ara sembla que em mantinc. Pel ginecòleg no sembla cap problema, ja que de moment el petitó/na va creixent al ritme que li toca. Si és així , ja tindré temps d’engreixar-me , tot i que no em faria res tenir una mica de panxeta que delati l’embaràs , perquè el que és ara com a molt algú pot pensar que tinc menys cintura , que m’ he engreixat o que estic més arrodonida però de panxa de prenyi res d res...

Ahir vam anar de visita . Tenia tantes ganes de tornar a veure el peque i de saber si tot continuava anant com cal...

La visita em va tranquil·litzar . Sempre em poso molt nerviosa els dos o tres dies abans de la visita , tement que pugui passar qualsevol cosa dolenta , però fins ara sempre he sortit molt més tranquil·la especialment després de la ECO i de veure el metge que està tranquil i optimista. De moment ens hem fet uns anàlisi de triple screening avançat a les 12 setmanes. Sembla que han sortit bé , però ara cal el cribatge del segon trimestre , quan estigui de 15 , per acabar de decidir o no sobre la conveniència de fer una amniocentesi. Ja veurem..
Teníem moltes ganes d’aquesta eco , per veure si podíem saber ja el sexe del nostre petit , però no hem estat de sort. Ens ha sortit un bebè vergonyós . Com la darrera vegada es movia força , movia les mans, se les acostava a la cara , movia les cames , es girava. Va arribar un moment on estava ben “espaterrat” , perfecte per veure què hi havia enmig de les cames, però el molt vergonyós va i s’ hi posa la ma just a sobre. Com que sembla un belluguet al cap de poc treu la mà i sorpresa.. just enmig de tota la zona hi havia el cordó umbilical , de manera que tapava força la situació i el metge no s’atrevia ( o no es volia atrevir) a fer cap pronòstic sobre si era un nen o una nena.
UFSSSSSSSSSSSSSSS això vol dir que ,en cas de no fer l’amnio ,ens toca esperar fins a principi d’agost... en fi.. paciència..
Us deixo un parell de ecos per veure com ha avançat el nostre petit/a .Medeix el doble que la darrera vegada: 7 centímetres , del cap al cul , sense comptar les cames que les hi vam veure prou llargues i ben formades.
A la primera es veu cap i cos , amb les cames plegades.El cap continua essent molt gros , però ara sembla que la forma és més arrodonida . En aquesta no , però en altres ecos es veuen perfectament els dits i els braços. A l’altra eco es veu el bebè des de dalt, està assegut i amb les cames estirades , per això , com que representa que el mirem des de dalt , es veu el cap , part de espatlles-braços o el que sigui i les cames i peus ben estirades.
A que està guapissim/a ?

Físicament no és cap " xollo"

2007-06-16T12:59:00.000+02:00

Doncs no , estic cansada. Sembla que el meu estat natural sigui estar cansada i tenir son. Jo no sóc de dormir gaire, la meva hora habitual d’anar a dormir és sempre després de les 12 de la nit. I això de les migdiades , no sé què son.. o no sabia què eren…
Això abans d’estar prenyada , clar. Ara m’aixeco en mitja forma i vaig a treballar.
Treballo de mestra d’educació infantil . I si bé la majoria dels meus alumnes són encantadors i he de dir que la meva feina m’agrada , especialment a final de curs ,és una feina molt estressant. Tenim molta feina a avaluar , a preparar els informes, que avui dia , si no esteu en el mundillo, heu de saber que de numerets res, sinó que cada informe està format per unes 3 o 4 pagines plenes de frases personalitzades per a cada alumne. Després ve el tema dels àlbums. A la meva escola no tenim llibres, treballem en base a treball per racons, tallers i projectes que anem desenvolupant a partir dels interessos dels nens durant el dia a dia. Això és molt més motivador per a la mainada , però significa un piló de feina més per als mestres , especialment a final de curs quan s’ han de preparar els reculls de tot el que s’ ha fet. Si a tot això hi afegim treballar en mòduls prefabricats , amb una calor que ni us explico , i la pressió a sobre de acabar aviat perquè així que acabem ens hem de posar a preparar el trasllat d’escola ( ja que l’any que ve ens n’anem dels “barracons” a una escola nova ) us podeu imaginar que anem tots de bòlit!
I jo més.. Intento fer com tothom , al meu ritme , però com tothom , intento no aixecar pesos , però la resta de feina la faig igual , clar. No em sentiria bé si no ho fes així. Fem jornada intensiva. Els nens acaben a la una del migdia , i nosaltres en teoria una hora més tard. I això és en teoria , clar , perquè amb la feina que tenim ningú marxa de l’escola abans de les tres,. I després d’això hi ha que dina a l’escola i es queda a treballar i hi ha qui va a casa i s’ emporta la feina allà. En fi.. que qui no és mestre no s’ imagina el ritme que portem aquest dies. I això és poc compatible amb estar embarassada. Arribo a casa , m’assec al sofà i allà em quedo . Intento preparar-me un a mica de dinar i desprès em quedo clapada segur , sense proposar m’ ho faig migdiada cada dia! Intento fer allò que m’ han dit:
- Tu escolta el que et demana el teu cos.
Normalment em demana “ SOFÀ , SOFÀ” o bé “ DORMIR , DORMIR” . I ahir més, ahir tenia tots els mals, tenia mal de cap , mal de coll , son , ganes de vomitar , punxadetes i rampes al ventre.. crec que el que em demanava el meu cos era : “CAP DE SETMANA , CAP DE SETMANA“
Menys mal que era el dia just per escoltar-lo i fer-li cas .. avui he dormit unes 13 hores!! Que bé..Em sento molt millor . si aquesta nit faig el mateix començaré amb les piles carregades la setmana que ve. AIXSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS i això només és els començament ! Diuen que a partir dels tres mesos et comences a trobar molt millor. Espero que així sigui!

Es mou !

2007-06-08T17:15:00.000+02:00

Aquesta setmana hem tornat a tenir visita, Segons l’ecògraf , que ho calcula per la mida de l’embrió , el dimecres passat estava de 10+1 ( deu setmanes i un dia) , cosa que dóna una data prevista de part el dia 1 de gener del 2008 .
Ualaaaaaaaaaaa… No haurem ni acabat de pair els raïms!! O potser haurà nascut per Nadal , o potser arriba per reis… Sigui con sigui tindrem unes festes més animades tots plegats.
Va ser molt emocionant! Fins ara li havíem sentit el cor i veiem una mena de mongeteta amb un intent d’extremitats, però vaja , que s’ hi havia de posar una mica d’ imaginació . Però aquest dimecres no , es veia ja un minibebé ( i tan mini , que fa uns tres centímetres i poc més) Es veien clarament cap , orelles, cos , braços , mans , peus , dits .. i a més a més es movia!
Es veia perfectament com movia les cames i com acostava les mans a la cara. Va anar de poc que no tornés a vessar quatre llagrimetes davant del metge de l’emoció del moment. En Toti de llagrimetes no , però va quedar al.lucinat i literalment sense paraules , perquè ell no comptava pas veure’l moure ni tan formadet. Ara sí que ens ho acabem de creure de veritat això d’estar embarassats.
He llegit que aquests moviments són del tot incontrolats , quasi espasmòdics , una mena d’ assaig per les neurones dels primer moviments voluntaris del fetus. Però vaja , que veient –ho ningú ho diria. Us poso un parell de imatges de l’eco . El metge ens en va donar cinc! Aviat podrem fer-ne un àlbum de fotos només amb les ecografies.
A la primera té els braços cap avall i les cames doblegades , com qui vol seure rotllo hipiie . A la segona es posa els braços davant de la cara i fa moure les cames.

I després de la part bona i emocionant ve la part complicada. Decidir sobre l’amniocentesi. Tothom amb qui he parlat del tema hi diu la seva : “ Te la faràs , no? “ , “ No te la faràs pas ,no? “
Doncs no sé , la veritat , no sé què és millor. No tinc cap decisió en ferm de” Sí, sí , me la faig sigui el que sigui “, ni cap decisió tipus . “No, no, jo mai me la faria “
Com a bona balança sóc molt indecisa. Per l’edat encara no arribo a l’edat obligatòria on ja recomanen fer-la, però poc en falta vaja. De moment com que la distancia del plec nucal ha sortit molt bé esperaré el resultat dels anàlisis del triple screening i depèn de com surtin decidirem. Tot i això no se fins a quin punt podrem decidir amb coneixement de causa. Com a mínim el meu gine no em va pas donar la impressió que sigui dels que es desentenen del tot de la decisió dels pares i no es mullen per a res. A veure si una vegada vistos els resultats ens orienta una mica ...
Ja ho diu la meva mare “ Abans sense tants de controls ni proves passàvem uns embarassos més tranquils i menys estressats... “

Dir-ho o esperar?

2007-06-03T10:41:00.000+02:00

Ja ho hem dit a pares i germans. Hi ha hagut una mica de tot . Hi ha hagut qui s’ ha emocionat , qui ja s’ ho pensaba i asegura que se’ns veía el llautó amb tant d’ interés en fer un dinar familiar, qui no sé si s’ ho pensaba però asseguren que amb els ulls ja se’ns veia , a qui li ha vingut una mica de sorpresa ( els que menys , tot cal dir-ho) i també qui se n’ ha anat de la llengua i ho ha dit a terceres persones abans d’ hora. En general però ,dóna molta alegría poder donar una noticia així , i també rebre-la ès clar .
Personalment , ha estat molt especial poder-ho anunciar i poder donar aquesta alegría per fi als meus pares. Sé que ho han esperat i han estat patint aquests mesos , per tot el que ens va passar i per si tot estava anat bé ara . Ho han portat en silenci i sense preguntar , tal i com els vaig demanar per no sentir-nos pressionats. Tot i que evidentment , amb la familia, no calen paraules per saber què estan pensat els altres, ens coneixem massa i des de fa massa temps . Només de pensar en la seva cara i les seves paraules emocionades en el moment de saber-ho i en les llàgrimes de tots plegats (pq sí , a la meva family som de llàgrima fácil) ja em torno a emocionar. Els estimo massa , i potser ens ho diem massa poc sovint.
Suposo que tothom ho fa diferent això de dir-ho a la família. Hi ha qui només de sortir les dues ratlles al test ja ho esbomba als quatre vents, qui és més prudent i preferiría que no és notés fins als 4 o 5 mesos i dir-ho el més tard posible , pel que pugués ser. Suposo que això depèn de l’experiència que ha tingut cadascú. En el nostre cas , no ens venia de gust ni un extrem ni l’altre. Teníem clar que fins que el gine no ens digués que tot estaba al seu lloc i que efectivament hi havia un projecte de personeta amb el cor bategant i tot semblés normal no diríem res a ningú . I a partir de llavors evidentment hi ha un ordre, primer a la família més propera i després , de mica en mica, sense forçar situacions , a la resta de gent. Aquí estem ara.
La semana que ve tornem a tenir nova visita . Tinc tantes ganes de tornar a veure’l / la. Quasi estarem de tres mesos i si tot continua estant bé ja haurem passat el període de més risc pel petitó. Llavors sí que ens donarem llum verda per acabar-ho de dir a tothom.

Segons la pàgina web de babysitio , una pàgina que us recomano totalment si esteu embarassats o tan sols com a curiositat si voleu veure l’evolució del petit embrió semana a semana ,la nostra mongeteta , que cada vegada s’acostaria més a la mida d’ una cacauet ara com ara , a les 9 setmanes és més o menys així :

Us presento la nostra mongeteta :-)

2007-05-19T19:56:00.000+02:00

Avui inauguro el meu segon bloc. I el començo per un motiu molt molt especial . Estic embarassada !! M'agradaria que aquest bloc servís per anar expressant tot el que sentim i vivim la meva parella i jo aquests nou mesos, i per compartir-ho amb vosaltres, i si pot servir d'alguna cosa a algú doncs molt millor :-)

No ha estat fàcil del tot, vam passar una mala experiència pels volts de Nadal , quan vam perdre el primer embaràs tot just al principi. És un pal força gros, i més quan estas buscant el primer fill i et fa tanta il.lusió i mai penses que et pot passar a tu això de que no vagi bé. Però bé , després d' esperar les setmanes de rigor que et recomanen després d' una pèrdua vam decidir tornar-hi i la veritat és que vam tenir sort a la primera!
Estava tan nerviosa.. Es fan llarguíssimes les setmanes que has d'esperar des que et surt un positiu al test d'embaràs fins que pots anar al ginecòleg i pot veure a la eco que tot va bé i que hi ha embrió ( l'altra vegada no vam arribar a veure'l ).
Fa dues setmanes tenia hora de primera visita. Estava tan espantada pensant que alguna cosa potser també hauria fallat. Però no , allà estava, petitó , no es veia gaire bé però era un embrió de menys de mig centimetre i amb el cor bategant a tota pastilla. Em van saltar les llagrimes de felicitat. Va ser un moment molt bonic.
Amb tot el ginecòleg em va citar la setmana següent per veure millor l' embrió i confirmar que tot estava bé. I aixó va ser dijous passat . l'embrió ja medeix 12 milimetres , se li veuen un projecte de braços i cames i el cor li continua bategant amb força! Ja tenim llum verda per donar la bona notícia a la família.
Això farem demà, ho direm als meus pares i germà demà en un dinar familiar , a la familia d' en Toti els ho direm la setmana que ve i a la resta , tiets, cosins , amics i resta de gent esperarem que hagim passat els tres mesos d'embaràs , per prudència.
Quines ganes en tinc! De moment us presento laprimera eco de la nostra mongeteta. ( primer li vam dir cuscus , després llentieta i ara que a té la mida d' un fesol menut o d' una mongeta i a falta de donar-li un nom de veritat doncs de moment mongeteta )

Per veure-hi una forma humana s' ha de tenir una mica de fe, però si mireu bé i ho compareu amb la foto de sota que correspon a un embrió de set setmanes veureu que a la eco s' hi pot endevinar un cap desproporcionat, ( que ja es el que toca) que mira cap a la esquerra i uns palets blancs que serien braços i cames . Vaja això ens va dir el gine.. i ens el creiem :-) Tot plegat a dins d' una mena de bombolla que al mateix temps esta a dins del sac embrionari. L'altra boleta de més amunt és el sac vitel.lí.

Doncs apa, per avui us deixo , espero demà poder explicar com ha anat això de donar la notícia a la família. Tinc tantes ganes de veure la cara que hi faran els meus pares.

Tan de bo tot continui anant tan bé com ara :-)